La (des)espera

En espera. Ens trobem en un laberint sense sortida, oscil·lant entre l’apatia i la desesperació. Línies ocupades, cançons infinites, veus sense rostre, màquines amb rostres inventats, segons, minuts, hores destinades a una frustració constant, direccions sense camí, camins sense direccions. Una carrera d’obstacles en la qual la nostra meta sembla cada vegada més llunyana i impossible.

La desespera aborda la duresa i l’absurd, sovint experimentats, en estructures burocràtiques que reflecteixen la malformació d’un sistema administratiu inhumà. Una exuberant estructura de procediments que provoca un sentiment d’impotència i resignació.