5a legislatura: 1999-2002
Eterna reclamació: els pagaments pendents a la Seguretat Social
L’any 1999 la Seguretat Social es disposava a reclamar les cotitzacions que, segons l’Estat, tots els artistes havien deixat de pagar l’any 1986. La Plataforma d’Artistes i la Secretaria de l’Estat van arribar a un acord per a millorar les condicions dels artistes, però restava latent el problema de les cotitzacions pendents. Aquestes eren impossibles d’assumir per a la majoria d’afectats.
El panorama no era esperançador per a la dansa. El nou Institut Català d’Indústries Culturals (l’ICIC) es desentenia dels processos que no generessin una indústria comerciable. L’Oficina de Difusió d’Espectacles (ODE) obligava als teatres a programar uns mínims de dansa, però en elles no hi tenien cabuda les companyies no subvencionades pel Departament. La professió va contemplar impotent com Danat Dansa desapareixia per falta de mitjans. L’Associació es va veure empesa a començar a lluitar per una política sindical de qualitat.
Mentre el Departament de Cultura es comprometia a subvencionar una anàlisi de la situació del sector de la dansa a Catalunya, empès per CAPAEC, l’any 2000 es constituïa un nou organisme de pressió: la Federació de Professionals de les Arts Escèniques i de la Música de Catalunya. Aquesta nova entitat, a la qual pertanyia l’APdC, tindria especial interès en resoldre les problemàtiques en l’àmbit de la Seguretat Social. A principis de l’any 2001 s’aconseguia que la petició de regularització s’establís l’any 1994 enlloc del 1986. Era un avenç, però no suficient i la Federació comptava ja amb més de 6.000 socis afectats.
En qüestions de política educativa, es va continuar pressionant al Departament d’Ensenyament per a una correcta aplicació de la LOGSE i per a la creació dels Graus elemental, mitjà i superior de dansa.
El DID i les noves propostes
De cara als DIDs, es consolidaven propostes com els tallers per a nens i professionals sota el lema “Anem a fer dansa” o la presentació a l’Espai de coreografies premiades a certàmens estatals. També es mantenia la ja tradicional trobada a la Plaça de la Catedral i les activitats entorn el DID s’estenien i augmentaven a tot el territori català amb gran implicació dels socis.
Paral·lelament, l’Associació assessorava a l’ICUB en el projecte “Dansa + aprop” promovia un circuit entre diversos Centres Cívics. En aquest marc es van reprendre “Converses amb el col·lectiu” on es van portar a debat temes candents com l’equivalència de titulacions anteriors a la LOGSE i la situació dels no titulats, la propietat intel·lectual i la situació de l’autor coreogràfic, els convenis laborals del col·lectiu o la situació dels estudis superiors de dansa.
Trobades de la Federació Per la seva banda, la Federación Española de Asociaciones Profesionales de la Danza (FEAPD) organitzava l’any 1999 les “I Jornadas de Danza e Investigación” a la Universitat de Múrcia. L’objectiu de la trobada era pal·liar la manca de tradició científica entorn el sector de la dansa a España. Al desembre de l’any 2000 tenien lloc las “II Jornadas de Danza Investigación” a València.
També es va seguir treballant en agilitzar l’homologació de títols anteriors a la LOGSE i l’any 2001 la Federació aconseguia dur a terme per “1er Congreso Nacional de Danza” on el tema central va ser el desenvolupament i l’aplicació de la nova llei.
Crida a la participació
S’avançava en matèries de política cultural, educativa i sindical, però en deixar de treballar per comissions molta de la feina va recaure en poques persones de la Junta que no donaven a l’abast. Diversos membres de la Junta van renunciar als seus càrrecs i, finalment, es van haver de convocar eleccions anticipades. Molts dels processos engegats en la legislatura anterior i continuats per aquesta van quedar estancats. Era necessària una major participació dels socis.
En la memòria de la Circular rebuda l’any 2001, Delfí Colomé feia una profunda reflexió sobre el col·lectiu criticant, una vegada més, el conformisme i la peresa mental en la que es veia sumís el sector de la dansa i instava a la recerca de nous camins en la resta de les arts. Les Circulars seguien sent una crida a la participació.
La comunicació amb els socis millorava i es rebia una detallada memòria de les activitats dutes a terme al llarg de l’any. La majoria de les Circulars ja podien ser llegides tant en català com en castellà.
Elegida per 58 vots (més dos vots en contra, una abstenció i 13 vots nuls), sobre un cens total de 299 socis, la cinquena Junta Directiva i l’Equip de Coordinació el formaven, a 25 de novembre de 1999:
– Presidenta: Anna Griñó
– Vicepresidenta: Sumsi Salvatella
– Secretària: Mercè Recacha
– Tresorer: Ramon Baeza
– Vocals: Beatriu Daniel
– Elisenda Pellicer
– Maite Molina
– Marta Munsó
– Mireia Pujol