6a legislatura: 2002-2005

El 19 de febrer de l’any 2002, i per primera vegada en la història de l’APdC, es va haver de votar entre dues candidatures a la Junta Directiva. El procés va batre rècords de participació i, finalment, s’aconseguí una organització interna que s’ha mantingut fins a dia d’avui comptant amb la ineludible figura del gestor cultural.

Aviat es va tornar a treballar per comissions, tot i que van tenir més fruit les “Taules de treball” de companyies i de ballarins, respectivament. Les gestions relacionades amb els convenis laborals seguien els passos de l’experiència del col·lectiu d’actors.

Reestructurant el DID
L’Associació havia de sobreviure retallant pressupostos ja que la situació econòmica era força precària i les subvencions no arribaven. L’any 2002 i 2003, pel DID, es van veure les coreografies premiades a l’Espai on, a més, al 2002, es va col·locar l’anomenat  “vídeo impertinent” perquè tothom qui volgués pogués deixar gravades les seves queixes o propostes. També es va col·laborar amb els TMB, i un bus turístic va recórrer diversos districtes de Barcelona improvisant petits espectacles en zones emblemàtiques de la ciutat. Va ser  “El Passeig de Dansa”. La parada final era el Pati de les Dones del CCCB, on es trobava una altra càmera del “vídeo impertinent” a més d’un escenari obert sota el lema “Tonto el qui no balli”. La participació va ser molt elevada. Els tallers duts a terme fins llavors i les trobades a la Plaça de la Catedral van ser eliminades.

L’any 2003 seria l’últim en que es veiessin les coreografies premiades a L’Espai. Alhora, es van promoure una sèrie d’accions a diferents llocs de la ciutat i Canal Metro va col·laborar emetent falques publicitàries. De cara el 2004 el canvi va ser rotund. Es va coproduí una exposició sobre creadors de dansa contemporània sota el nom “El rostro detrás del movimiento”. A l’Institut del Teatre van tenir lloc una sèrie de conferències obertes. També Canal Metro emetria algunes peces curtes al llarg del dia.

Els processos sindicals
En les Circulars es feia especial èmfasi pels processos sindicals que s’estaven duent a terme i un dels grans èxits de la nova Junta va ser la signatura del primer Pacte Laboral entre ballarins i companyies, procés que també va ajudar a la constitució de l’Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya.

En quant als problemes amb la Seguretat Social, s’aconseguia anular el deute fins a l’any 2000, tot i que sorgia una nova dificultat: l’SGAE es proposava cobrar cànons d’autoria a les escoles de dansa per l’ús que aquestes feien de la música en les seves aules. Les noves reivindicacions serien empreses juntament amb la Federació i la Asociación de Profesionales de la Danza en la Comunidad de Madrid. També van lluitar conjuntament per l’equivalència de titulacions anteriors a la LOGSE.

El Consell de les Arts
Una altra entitat es gestava durant aquests anys: “El Consell de les Arts”. Aquest pretenia ser un organisme de gestió de recursos pel sector de les arts escèniques aliè als partits polítics per així assegurar la continuïtat i coherència de les polítiques culturals a mig i llarg termini.

Continuant les vies d’investigació i la promoció de les arts
Al novembre de l’any 2002 tenien lloc les “III Jornadas de Danza e Investigación” a la UAB amb gran implicació per part d’alguns membres de la Junta. Aquesta va ser una de les últimes activitats en col·laboració directa amb la Federació ja que l’APdC va decidir deixar de formar -ne part al 2004.

La Generalitat i l’ICUB milloraven la seva política cultural entorn la dansa. Arran de l’estudi de 1999 sobre una companyia estable a Catalunya, naixia el Pla Pilot de Residències de Dansa que atorgava residències per a dos anys. D’altra banda, l’ODA iniciava a l’any 2003 el programa de suport “Totdansa” i l’ICUB donava llum verda al projecte del Centre Artístic de les Arts de Can Fabra.

A finals de l’any 2003 l’APdC va encarregar l’estudi “Anàlisi de la dansa a Catalunya” que es definia com “una radiografia de la situació en que a dia d’avui es troba la dansa dins del nostre país”. La regularització del sector passava per la ferma voluntat per part dels tots els agents implicats, el diàleg entre aquests i la necessària professionalització de tots ells.

Millora el panorama de les equivalències
A l’any 2004 es publicava al BOE un Reial Decret que establia el requisits per obtenir les equivalències. La resolució es mantenia insuficient i no atenia a la convalidació directa, com s’havia fet en altres sectors artístics. Finalment, es va haver d’arribar al Tribunal Suprem del Govern i el procés va quedar de nou estancat. L’any 2005, per fi, s’arribava a un consens i el nou Decret atenia a les reivindicacions del sector. Malauradament, segueix havent -hi certs forats que no atenen a les equivalències de tots els afectats.

Al finalitzar la sisena legislatura s’havia redissenyat la pàgina web oferint un espai exclusiu per socis. S’havien negociat nous descomptes; s’havia millorat l’assessorament jurídic i especialment important va ser la professionalització de la gestoria, tant administrativa com cultural.

L’APdC havia aconseguit sobreposar-se econòmicament i augmentar el nombre de socis a 300.

Elegida per 54 vots (més 42 vots per l’altra candidatura, una abstenció i 4 vots nuls) sobre un cens total de 285 socis, la sisena legislatura de la Junta Directiva de l’APdC a 19 de febrer de l’any 2002, es formava de:

– President: Delfí Colomé Pujol
– Vicepresident: Antoni Mira Martínez
– Secretari: Luis Cancillo Gay
– Tresorer: Jordi Pérez Bravo
– Vocals: Ester Vendrell Sales
– Anna Criado González
– Xavier Dorca Sala
– Àngels Hugas Batlle
– Ana Rovira Zamora
– Òscar Dasí Pérez

L’any 2004 es va reestructurar de la següent manera:

– President: Antoni Mira Martínez
– Vicepresident: Jordi Pérez Bravo
– Secretari: Luís Cancillo Gay
– Tresorer: Anna Criado González
– Vocals: Delfí Colomé Pujol
– Xavier Dorca Sala
– Ana Rovira Zamora
– Anna Sánchez Torelló
– Marta Almirall Elizalde