3a legislatura: 1993-1996
Canvi de nom i de funcionament de l’Associació
A l’Assemblea General que votà a favor del nou equip directiu es consensuava també un canvi de nom de l’Associació. Al maig de 1994 l’entitat modificava els seus estatuts i passava a anomenar-se Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) obrint les seves portes a tot el sector. Al desembre del mateix any es feia oficial la presentació de la nova Associació “Per la dansa a Catalunya”.
La tercera legislatura s’iniciava amb la previsió d’una important reestructuració interna. La Junta es convertia en el Consell i cadascun dels seus membres lideraria una comissió de treball sota l’assessorament d’un coordinador general. A l’oficina s’ampliava el personal d’un a tres treballadors.
Trobada general a l’antic Palau d’Agricultura
El 10 d’abril de 1994 va tenir lloc una intensa jornada de treball a l’antic Palau d’Agricultura on es va convocar a tota la professió. D’aquella diada en van sorgir vàries comissions que havien de treballar en diferents àmbits, però, com en ocasions anteriors, la participació dels socis va anar minvant amb el pas mesos i els grups de treball es van anar desdibuixant. Les comissions creades eren: situació laboral, premsa i comunicació, coreògrafs, ballarins, alumnes, revista, alternatius i salut. D’altra banda, algunes de les comissions més fortes i paral·leles, com ara la d’Ensenyament o “Per la Dansa al Liceu” van veure dificultada la seva continuïtat per manca de consens del sector.
DID 1994 i “Per la dansa al Liceu”
Les accions entorn el DID l’any 1994 es concretaven de nou a la Plaça de la Catedral i varis districtes de la ciutat obrien les portes a “Dansa a la plaça“. Per l’ocasió es va repartir l’anomenada “carta al públic” la qual criticava, una vegada més, la manca de sensibilitat de les institucions públiques i la inexistència d’una política a mig i llarg termini per a la dansa. Arrel d’aquestes activitats se’n van iniciar dues noves: “Nits de claqué a Barcelona” i el programa radiofònic “Parla Dansa” a Ràdio Desvern.
Des de 1994, la comissió “Per la Dansa al Liceu” va promoure una sèrie d’activitats i manifestos (amb més de 6.000 firmes de recolzament) que el 28 de gener de 1995 desembocaven en una de les mobilitzacions més històriques per la dansa a Catalunya presidida per Aurora Pons, Maria de Ávila y Asunción Agüadé. Una performance de dansa es va desenvolupar des de Canaletes fins a davant el teatre on es van poder veure coreografies de les companyies de Toni Mira i de Bebeto Cidra, així com la ja habitual actuació lírica a càrrec de la Coordinadora d’Entitats proLiceu. Finalment, es va escoltar el discurs de mà de Delfí Colomé i per l’endemà es va programar una gala al SAT amb la col·laboració, entre d’altres, de Maria del Mar Bonet, Catherine Allard, Lola Greco i Antonio Márquez, Joan Boix, José Cruz, Avelina Argüelles i Cesc Gelabert.
Iniciatives estroncades
Al llarg d’aquesta tres anys, l’associació va passar per greus problemes econòmics que feien difícil es seu funcionament. Es va retornar al funcionament de les Circulars enlloc de publicar el butlletí de KOS i van quedar pendents iniciatives com el desitjat catàleg de coreògrafs.
Aquest panorama va ser el motiu pel qual uns quants membres del Consell van renunciar al seu càrrec a meitats de legislatura i quedà deserta la convocatòria de la candidatura de 1996. Tot i així, val a dir que durant aquests anys es treballà durament en la promoció de la dansa. S’assistia a fires i congressos i s’iniciaven contactes amb emissores de ràdio, televisió i revistes que poguessin fomentar la dansa a diferents mitjans de comunicació.
Plan de Fomento de la Danza
Sobreposant-se a la inestabilitat de l’època, es va aconseguir mantenir amb força la Federació. Entre 1994 i 1996 es van produir tres trobades generals en el marc de Dansa València abordant diferents problemàtiques. Paral·lelament i des de l’INAEM s’elaborava del “Plan de Fomento de la Danza” que contemplava una reforma absoluta a tots nivells i plantejava una primera i real política a mig i llarg termini per a la dansa. Reflexionava i aportava mesures pel sistema educatiu, la investigació, la creació, les condicions socials i fiscals, les ajudes, etc. Es va treballar conscientment el document amb la participació de molts professionals del sector i a principis de 1995 va ser presentat oficialment. Malauradament, el “Plan de Fomento de la Danza” no va ser dut a terme.
L’any 1997 l’entitat reestructurava de nou el seu funcionament i es promouria la presentació de programes electorals de cara a les següents eleccions.
El nombre de socis va arribar a més de 200 durant aquesta legislatura.
Elegida per 66 vots (més dos vots en contra i un vot en blanc), sobre un cens total de 164 socis, la tercera Junta Directiva la van formar, a 20 d’octubre de 1993:
Presidenta: Montse Colomé Pujol
Consell de Direcció:
Òscar Dasí
Amèlia Boluda
Sumsi Salvatella
Sonia Klamburg
Madó Aris
Mireia Font
Gilberto Ruiz-Lang
Elisa Huertas Pantaleón
KOS, butlletí informatiu