Actualitat

UN LLOC DE TROBADA

22/03/2024

Si tu ets aquí, a aquesta hora i en aquest lloc, és perquè hi ha alguna cosa dins teu que t’ha empès a sortir, a moure’t. Si jo soc aquí, a aquesta hora i en aquest lloc, és perquè hi ha alguna cosa dins meu que m’ha empès a sortir, a moure’m.

Tu,

que amb la mirada veus com el meu cos                es mou per                     l’espai. 

Jo                     

                              que amb el meu cos, sento com balla         

          la teva mirada. 

Aquest és el nostre lloc comú: el cos. Aquest cos és el primer espai per a la dansa. Un cos present, ja és un cos que balla. La dansa és la pulsió de vida que ens mou mentre respirem,  pensem,  existim. La dansa és l’espai que necessitem habitar i cuidar perquè el cos segueixi sent un lloc de trobada.

Llavors, per què sentim que la dansa ens manca? Com és que no ocupa tots els espais que hauria d’ocupar? Com podem construir una xarxa de mirades i de cossos que en la seva particularitat són una comunitat?

Ens preguntem quin és l’espai per la dansa quan ens sentim pertorbades pels conflictes que hi ha al món, o quan no respectem els cossos que ens envolten. Ens preguntem també si hi haurà lloc en aquesta nova forma per poder-hi posar el cor, el peu, la llengua, la mà, el pensament, el genoll o la galta. Veiem un paisatge artístic que manca molt sovint de recursos econòmics, d’espais i de compromís. Ens agradaria revisar els escenaris, les programacions, la precarietat laboral i l’educació per cuidar aquesta terra fèrtil inscrita en el gaudi de ballar-nos juntes. No només per l’art, sinó també pel benestar personal i col·lectiu.

Pronunciem aquest manifest com a gest generador d’ESPAI (un espai de tot tipus). ESPAI per ballar, ESPAI per la comunitat, ESPAI per les cures, ESPAI per l’ofici, ESPAI de creació que permeti un temps més llarg, que doni opció a les artistes per provar, equivocar-se i seguir creixent, ESPAI per poder ser programades allà a on encara no arriba la dansa, ESPAI per poder participar de forma oberta, ESPAI per parlar de la dansa i ESPAI per procurar que s’eduqui des del cos, l’empatia i el respecte.

Un ESPAI obert i ample, sense condicionants, sense obstacles. Volem que la dansa pugui expandir-se per totes les àrees compartides i íntimes de la nostra vida.

La dansa no pot viure alienada del moment actual, en un context a on les llibertats són qüestionades, un moment on la terra i el temps s’esgota, un moment de conflictes armats, genocidis i guerres. Per això aprofitem aquest manifest com a lloc de trobada, com un gest accionador de canvi i també de reflexió compartida. Conscients de l’espai heredat i del camí recorregut fins ara, ens projectem cap al relleu i el canvi a noves formes d’organització del sector cultural i artístic de la dansa. Prenem aquest moment doncs, com un moment nutritiu, ja que ens permet prendre l’experiència de les persones precedents i ajudar a impulsar aquelles que comencen. Malgrat la inseguretat que creen els moments de canvi i que pretenen sortir de la precarietat, ens sentim amb il·lusió i ganes, perquè veiem que la dansa habita en tots els cossos i ens recolza una energia col·lectiva per seguir endavant.

Ens sentim encoratjades i volem transmetre-ho a les institucions, perquè són elles les que tenen el deure de garantir la sostenibilitat, l’accés i la participació d’aquest llenguatge artístic. La responsabilitat de totes les persones que ens dediquem a la dansa, és seguir cooperant i insuflant oxigen als pulmons d’aquest sector, per seguir creant, coreografiant, ballant, coordinant, formant, programant, produint, mediant, acompanyant.

La dansa és teixit, conglomerat i xarxa. Teixit de sector, conglomerat de disciplines i xarxa de professionals interconnectades per sostenir una estructura. La dansa és un lloc i com a tal hem d’habitar-lo i cuidar-lo perquè continuï sent un refugi i un trampolí.

Teixit som les que estem aquí, les que no hi som, les que no hi podem ser i les que hem d’arribar. Totes tenim un cos, una veu i un pensament que ens pot impulsar a ballar.  


COOPERATIVA AGITART

Ashleigh Musk

Azucena Moya

Georgina Avilés

Gaia Magrané

Idolina Massa

Marià Llop

Marta Mora

Roger Fernández

AGITART és una cooperativa sense ànim de lucre que treballa per apropar la dansa a l’Alt Empordà a través del Festival Figueres es MOU, el projecte educatiu i social COSMOU, el projecte de divulgació i reflexió PARLEM DE DANSA – CAFÈ MÜLLER i els projectes singulars que any rere any van sorgint.  

AGITART té la visió de treballar des del cooperativisme, l’economia social i solidària i la sostenibilitat dels projectes i les vides de les persones que el duen a terme. 

Aquest manifest és la suma de totes les veus que formen part i han construït AGITART al llarg d’aquests 10 anys de trajectòria. Professionals del món de la dansa que des de la seva mirada han procurat ser el canal per transmetre les visions del sector de la dansa de Catalunya d’aquest 2024.