Se celebra el 15è aniversari de la primera promoció de Dansa Moviment Teràpia (DMT) a l’ estat espanyol

La primera promoció de DMT a l’estat espanyol va tenir lloc a través del “Máster en Dansa Moviment Teràpia” en la promoció 2002-2004 a la Universitat de Barcelona (UB), sent la primera universitat que va apostar per aquesta formació. A finals de juny de 2004, es van titular les primeres 15 professionals de l’estat.

Els orígens de la DMT es remunten amb una sèrie de ballarines com Mary Whitehouse, Trudi Shoop, Alma Hawkins, Francizka Boas, Marian Chace…., entre d’altres, que van dur la dansa més enllà dels escenaris i van constatar la resposta i els efectes positius que s’estaven aconseguint introduint un espai de dansa i moviment improvisat, creatiu i simbòlic.

Una de les pioneres més importants va ser Marian Chace (1896-1970) per la seva contribució teòrica i tècnica, ja que va ser una de les primeres a travessar barreres començant a treballar al prestigiós Hospital Federal St. Elisabeth (Washington D.C) amb les persones ingressades a la unitat psiquiàtrica. Posteriorment, més figures importants de la dansa moderna i contemporània, així com diferents figures de línies psicològiques diverses al llarg de la història (J. Adler, M. Klein, D.H. Winnicott, E. Bick, W. Bion, E.H. Erickson, J. Bowlby, C.G. Jung, S. Freud, I. Bartenieff, W. Lamb, J. Kestenberg, R. Laban… ) han anat aportant coneixements, un marc teòric i unes línies de referència i recerca al que avui s’anomena “Dansa Moviment Teràpia”, entesa com a psicoteràpia a través del moviment i la dansa i que té diferències molt substancials amb altres disciplines al voltant del moviment i la dansa (dansa terapèutica, dansa creativa, …) o altres orientacions teòriques o tècniques corporals (gestalt, tècniques orientals, yoga, mindfullness…)

A Espanya, era una professió nova que lentament ha anat adquirint presència i que ha estat objecte de regularització per poder obrir-se pas. Pel contrari, a la resta d’Europa, Estats Units, Orient Mitjà o el Japó, ja era una professió que tenia un desenvolupament de dos a cinc dècades, depenent del país. Segons un estudi realitzat fa més de deu anys (Dulicai i Berger, 2005), ja llavors hi havia associacions professionals a més de 37 països, dada que va creixent anualment.

La primera associació professional s’estableix el 1966 amb l’Associació Americana de Dansateràpia (ADTA) https://adta.org/ que va iniciar l’organització professional, els estàndards teòrics i pràctics, criteris de formació i congressos anuals sobre aquesta matèria.

A l’estat espanyol neix a l’any 2001 l’Associació Espanyola de Professionals en Dansa Moviment Teràpia (ADMTE) https://www.danzamovimientoterapia.com/

En l’actualitat es continuen realitzant formacions via màster a universitats arreu de l’estat però gràcies a aquesta primera promoció a la UB i a la seva regularització via màster universitari, accedint a través d’una formació de grau com a d’altres màsters, es va fer el primer pas per poder donar entitat a la professió en l’àmbit estatal i visualitzar-la com un ús psicoterapèutic de la dansa i el moviment en un procés que té com a propòsit promoure la integració psicofísica de l’individu.