Professionals de la dansa donen idees per adaptar-se a la crisi
10/05/2011
Un moment de crisi suposa un moment de canvi i també d’oportunitats. Davant d’aquest context, la creativitat és una eina necessària per generar respostes i desenvolupar noves estratègies que ens ajudin a superar les dificultats en les quals es troba actualment el sector.
Des de l’APdC hem parlat amb diversos professionals del sector de la dansa que ens han donat algunes idees claus per adaptar-nos a la situació actual:
1. DIVERSIFICAR
La dansa és flexible, adaptable i mal·leable i aconsegueix desenvolupar-se de manera global a partir de la diversificació i diversitat en els seus llenguatges i formats. Cal aprofitar aquesta característica i obrir mirades cap a diferents àmbits com la salut, el treball comunitari o l’educació, i establir relacions amb altres disciplines artístiques estimulant la possibilitat de compartir processos, idees i experiències.
“Els creadors no han de pensar només en produir espectacles”.
“Cal desenvolupar la dansa més enllà del fet escènic”.
2. BUSCAR NOUS CONTEXTOS
Potenciar la possibilitat de difondre al màxim el treball dels artistes cercant nous espais on portar la dansa: xarxes, museus, sales, carrer, etc., impulsant el contacte amb nous públics.
“Ens hem tancat a un circuit de teatres que programen dansa, i aquests espais s’esgoten. La dansa ha de sortir i trobar altres vies i nous espais”.
3. ENTRENDRE EL PÚBLIC
La creació de públics és molt artesanal, una cuina a foc lent. Molt poc a poc, el públic comença a ser “fidel” a les propostes que es programen. La diversitat d’ofertes duu a una diversitat d’audiències que cal conèixer.
“Conèixer millor el públic i els seus interessos connectant oferta i demanda”.
“Trobar els espais i els llocs on es pugui entendre el treball dels/les professionals de la dansa”.
4. FLEXIBILITZAR I BUSCAR SINÈRGIES
Establir relacions de col·laboració entre els ajuntaments i les companyies de dansa, en les quals existeixi una implicació conjunta en les estratègies de promoció i comunicació, així com l’adequació dels espectacles per ser adaptables a més equipaments respectant la seva qualitat artística.
” La companyia ha de conèixer el seu públic i ha de donar les “claus” comunicatives al programador”.
5. GESTIÓ & CREACIÓ
S’ha de potenciar la relació entre la creació artística i la gestió per a aconseguir l’adaptació als contextos canviants, i per tant, reconèixer el valor de la gestió com a part indispensable en els processos artístics.
Entendre al gestor com a mediador i agitador cultural que fa arribar l’art a la comunitat, que promou la comunicació d’idees i posa l’accent en la interlocució i col·laboració amb els agents del sector.
” La figura del gestor cultural està submergida, resta en segon terme. Se li ha de donar un valor i reconèixer que sense una bona gestió no es poden tirar endavant projectes”.
6. SER ACTIVISTES – AMBAIXADORS DE NOSALTRES MATEIXOS
Cal ser ambaixadors actius de la dansa i dels propis projectes en diferents àmbits (educatiu, empresarial, social, etc.), per apropar la gent al món de la dansa.
“Cal obrir-se, exposar-se, qüestionar-se i fer autocrítica, així com impulsar iniciatives que puguin generar canvis”.
“Ser activistes. Evitar la immobilitat en un sector que treballa amb el moviment”.
“Pensar que les petites iniciatives poden generar canvis”.
7. UNIR-SE
Cal ser conscients de la pluralitat del sector i estar oberts a conèixer què tenim en comú amb els altres, i en quins aspectes podem treballar conjuntament. Respectar, coexistir, compartir, col·laborar i construir.
“Promoure el treball en xarxa pel bon desenvolupament del sector. Compartir la informació com una eina per avançar”.
“Cal unir-nos i crear col·lectiu”.
“Un sector organitzat pot tenir una millor interlocució amb les institucions”.
8. COMUNICAR
Donar-li importància a la comunicació, al fet de donar a conèixer la feina que es fa. Treballar en bons dossiers, que siguin clars i atractius; en webs o blogs que estiguin actualitzats i continguin un bon material: textos, fotografies, vídeos,…
“S’han d’aprofitar les noves tecnologies, les xarxes socials, les webs, els blogs, etc., per a donar a conèixer què fem”