Per què és important comptar amb un conveni col·lectiu i en quin punt es troba el sector de la Dansa?

L’APdC és una associació de caràcter sindical que treballa per defensar els drets de tots i totes les professionals de la dansa, en els seus diferents àmbits (interpretació, coreografia, formació, gestió…).

Avui ens fixem en un dels elements més importants perquè un sector gaudeixi de drets laborals garantits: La importància de disposar d’un conveni col·lectiu de treball. Us fem arribar un document explicatiu desenvolupat per l’Advocada de l’APdC Andrea Leunda (que podeu consultar aquí) i a continuació us en fem un resum:

Un conveni col·lectiu de treball és un acord negociat i signat entre els representants dels treballadors i treballadores (sindicats que conformen la part social) i els representants de les empreses (patronal). El seu contingut és d’obligat compliment a totes les relacions laborals que es donen en el si del seu àmbit (sector) d’aplicació, i regula els drets i deures tant dels treballadors i treballadores, com de l’ocupador, disposant eines per evitar i impugnar les males praxis, etc., creant un marc segur en el qual poder desenvolupar-se professionalment i enfortint el sector.

Si en qualsevol sector productiu és imprescindible disposar d’un conveni per garantir un marc segur i regulat, aquesta necessitat encara és més imperant en el sector de la Dansa, en el qual la prestació de serveis laborals conté tantes especificitats: organització de la jornada de treball, retribució per bolos, desplaçament per gira, covers… La singularitat de la relació laboral dels ballarins i ballarines en espectacles públics no troba fàcil acomodació en la normativa laboral general.

Actualment no existeix un conveni col·lectiu per al sector de la dansa (com sí que existeix el III Conveni Col·lectiu d’Actors i Actrius de Teatre de Catalunya), però el sector compta amb el Pacte Laboral, que neix el 2005 de la voluntat de l’APdC per aconseguir un marc que reguli les relacions laborals del sector.

El Pacte, tanmateix, i a diferència del que succeeix amb els convenis col·lectius de treball, únicament és d’obligat compliment per les parts signants (és a dir, entre les persones associades a l’APdC i aquelles companyies i espais d’exhibició que el firmin).

Aquest fet implica que teatres públics, productores i la resta de companyies i ballarins de Catalunya que no en formen part, poden establir unes condicions laborals que no compleixin els mínims estipulats en el mateix. Actualment són vint-i-tres les companyies catalanes que han signat l’esmentat Pacte.