Opinions

Toc, toc… I la cultura, què?

Fa uns dies, la periodista Alba Galimany va convidar-me juntament amb altres presidents d’associacions professionals artístiques al seu programa de ràdio ‘La quarta paret’ de l’emissora Trinijove. El debat es va centrar en què demanaríem als polítics en campanya per a les nostres professions en particular, i per a la cultura en general. Són dues bones preguntes. De fet, cap polític s’ha adreçat a nosaltres per a preguntar-nos-ho. Els professionals de les Arts necessitem urgentment un Estatut de l’Artista que ens situï al segle XXI. La nostra professió -caracteritzada per la intermitència- reclama una adequació fiscal i laboral, mesures urgents de protecció social i una reforma educativa que tregui les titulacions artístiques del llimb jurídic on actualment estan ubicades.

La feina de diagnosi ja està feta. El CoNCA, l’any 2014, va presentar l’Estatut de l’Artista on es recollien un total de 36 propostes de millora per al sector professional. Però aquest document, carregat de bones intencions, s’ha quedat en un calaix, sense calendari d’aplicació ni estratègia política per tal de defensar les propostes davant l’administració pertinent. Es tracta d’un bon punt de partida això sí, però de res més. Cal amb urgència el seu desplegament. Demanem als polítics que, conjuntament amb les associacions de professionals de la dansa, del teatre, de la música, del circ i de les arts plàstiques, treballem en aquest document perquè pugui ser realitat el més aviat possible.

Els professionals de les arts necessitem l’Estatut de l’Artista, i la dansa, de forma particular, necessita amb urgència més visibilitat. Una qüestió que plantegem a l’administració de forma recurrent: cal la creació d’un circuit que ens faciliti aquella primera experiència en molts dels municipis de Catalunya als quals no tenim accés. Les xifres de contractació anuals no són bones i demostren la necessitat d’estratègies diferents a l’hora de treballar en la difusió de les diferents arts escèniques. Des del Pla Integral de la Dansa, tornarem a reclamar una nova prova pilot que ajudi a augmentar la presència dels nostres professionals arreu del país.

Són temps de canvis, de transformació, venim d’una política cultural subvencionada i caminem cap a un nou escenari on encara s’han de definir les regles de joc. Quina mena de cultura volem per aquest país? Aquesta és la gran pregunta que s’haurien de fer els polítics…
                                                                                           
Gemma Calvet Villena
Presidenta de l’APdC