Mor Núria Font, videoartista i Premi Nacional de la Dansa

Als 59 anys ens deixa la videoartista i Premi Nacional de la Dansa (2009), Núria Font.

Realitzadora de vídeo i curadora, combinava l’univers audiovisual del vídeo i l’art electrònic amb la dansa. Va començar fent cinema, però als anys 80 es va dedicar de ple a la filmació de la dansa. En una entrevista al programa Cabaret Elèctric en motiu del Premi Nacional, explicava que dues persones l’havien inspirat a dedicar-s’hi: Merce Cunningham, amb qui va coincidir puntualment a Nova York als anys 80, i Pina Bausch, de qui era una enamorada, sobretot després d’haver vist la gravació de La Consagració de la Primavera que la televisió alemanya havia enregistrat de “manera magistral” als anys 60.

Defensava la videodansa com un mitjà molt potent per difondre la dansa, trencar barreres i arribar a tota mena de públic.

Directora de projectes culturals relacionats amb el vídeo, la videodansa i les arts electròniques, entre els seus treballs destaquen les col·laboracions amb Mal Pelo o Àngels Margarit, entre d’altres, i l’associació sense ànim de lucre NU2’S, projecte que dirigia amb l’objectiu de “mantenir i millorar l’ajuda a la producció i la recerca en el nostre territori, col·laborar en la difusió de les obres a escala nacional i internacional, i crear espais de reflexió i debat entorn de la relació entre la dansa i les noves tecnologies”.

El públic televisiu segurament recorda el Territoris dansa, al Canal 33, projecte que produïa NU2’S i que dirigia la mateixa Font, i que seleccionava les millors obres internacionals, en què la dansa, el cos i el moviment eren subjectes protagonistes de la narració audiovisual.

Carrera professional:

Com a videasta: Va iniciar la seva trajectòria professional al Servei de Vídeo Comunitari de Barcelona. De llavors ençà va col·laborar amb empreses del sector audiovisual per a la realització de promocions comercials i publicitàries; amb cadenes de televisió com TVE (Metròpolis, La 2) TV3 i Betevé; va dirigir diversos documentals i realitzar els clips promocionals i els enregistraments dels espectacles de diverses companyies de dansa.

Va crear, junt amb Àngels Margarit, les obres de Videodansa: SUBUR 305, PEIX, RITUAL GEOGRÀFIC, COS RECORDAT i ESTANCES; amb Maria Muñoz/Mal Pelo: IXA PAULA i el documental per l’exposició L’Animal a l’Esquena; amb Cesc Gelabert la instal·lació AKERONTE. També va col·laborar amb intervencions videogràfiques en la posada en escena d’espectacles com L’EDAT DE LA PACIÈNCIA (1999), EL SOMRIURE (2001) i ORIGAMI (2002), URBS # (2004) LARANLAND i ARBRAÇADA (2007-8) de Mudances, HOMENATGE A VERDAGUER (2002) i remix 0.1: ball cerdà (2003), EL LLENGUATGE SECRET DE LES DONES (2004) i BACH (2005) de Mal Pelo.

Com a curadora d’art i nous mitjans: Va dirigir durant vuit anys l’Espai Vídeo al Centre d’Art Santa Mònica i les biennals d’Arts Electròniques i Vídeo de Creació (1998, 2000 i 2002). També es va fer càrrec de la direcció del Festival de Vídeo d’Estavar/Llívia els anys 2000 i 2001. Des de l’any 2003 dirigia el VAD, Festival Internacional de Vídeo i Arts Digitals de Girona.

Com a curadora de videodansa i dansa interactiva: Va dirigir, del 1984 al 2003, la Mostra de VideoDansa, biennal dedicada a les imatges de la dansa, així com un gran nombre de programes de videodansa a museus i centres d’art d’arreu del món. Actualment dirigia el projecte d’activitats de NU2’S, associació per a la creació, que organitza entre d’altres: el festival IDN, el programa Territòris Dansa al canal 33, la producció de videodansa a través del concurs de projectes anual, els laboratoris de recerca a l’Animal a l’esquena i el projecte educatiu per el públic infantil i juvenil.

Era col·laboradora de la Mediateca de CaixaForum en els programes de videodansa i la col·lecció permanent de vídeo.

En el terreny de la formació era professora del Màster de Comissariat d’Art i Nous Mitjans d’ESDI/MECAT i  professora titular de Noves Tecnologies aplicades a la dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona. Impartia regularment tallers i conferències sobre videodansa i dansa interactiva arreu del món.

Era membre del Consell de les Arts i la Cultura de Girona i el 2009 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya.