Mor el ballarí i mestre català José de Udaeta

El ballarí, mestre i concertista de castanyoles José de Udaeta va morir ahir a la nit a l’edat de 90 anys. Nascut el 27 de maig de 1919 a Barcelona, paral·lelament als seus estudis de medicina prenia classes de dansa de forma clandestina.

Va estudiar Dansa Clàssica a Barcelona amb Joan Magriñá. Més tard Dansa Espanyola a Madrid amb Francisca Gonzáles “La Quica” i Regla Ortega, Escola Bolera amb els germans Pericet i tècnica Flamenca amb Juan Sánchez “El Estampio”. Des de 1945 a 1949 va ser contractat definitivament com solista i coreògraf als escenaris de l’Opera de Madrid. Va formar parella artística amb la ballarina suïssa Susanne Audeoud, i sota el nom de “Susana i José” va començar la seva carrera internacional l’any 1948 en Ginebra. Durant 22 anys van dur la Dansa Espanyola en totes les seves formes per tota Europa i a l’altre costat de l’Atlàntic, concentrant els seus centres d’acció a Alemanya, Àustria, Suïssa i Holanda. El 1970 s’acomiadà dels escenaris a Linz/Àustria.

Entre les seves coreografies destaquen sobretot Orfeo gitano (1951), Don Joan (1952), Romance de Carmen i Don José (1958), La Celestina (1966),… Al 1990 va tornar a aparèixer a l’escena del ballet com intèrpret de caràcter sent: el Comendador en el ballet “Don Joan” de José Antonio amb el Ballet Nacional d’Espanya; al 1991 va ser Herodes en l’escenificació de l’òpera “Salomé” de Jochen Ulrich al Liceu de Barcelona; i al 93 va ser El Quixot a la Staatsoper de Berlin.

Com a mestre va començar la seva activitat l’any 1957 i va donar classes a Viena, Hannover, Colonia, Stuttgart, Hamburgo, Dresde, Berlin i Amsterdam, entre d’altres. L’ any 73 va crear a Sitges els cursos internacionals d’estiu de Dansa Espanyola, que es van celebrar durant 22 anys.

Als anys 80 José de Udaeta actua com lector i ensenyà la tècnica de les castanyoles en algunes de les més destacades universitats dels Estats Units i des de 1977 ensenyà a tocar les castanyoles de concert segons el mètode d’ Emma Maleras, especialment en els Centres de ballet d’Alemanya.

L’any 1987 li va ser atorgat el Premi Nacional Alemany de Dansa. La Lliga Alemanya de Pedagogia de la Dansa va voler destacar la labor pedagògica d’aquest artista. Al 1989 va rebre de mans del Rei d’Espanya la Medalla de Plata de les Belles Arts, a més del títol honorífic de “Il·lustríssim”. L’any 1995 es va honrar a l’artista amb el Premi Nacional de la Dansa de Catalunya. Al 2000 li van donar la Medalla d’Or al Mèrit per les Arts, de Barcelona. Un any més tard va rebre La Creu de Sant Jordi, que té adjunt el títol “Honorable”.

Les restes de l’artista seran incinerats demà dimecres a Sant Feliu de Guíxols on va residir en els seus últims anys, mentre que divendres 18 de setembre se celebrarà un funeral a l’església de la Bonanova de Barcelona a les 13 hores.