Missatge del Dia Internacional de la Dansa 2019 CID/UNESCO – Alkis Raftis

“En ballar, a vegades la gent transcendeix al regne del sobrenatural; la música i el moviment combinades fusionen cos i ment cap a un estat elevat. Aquesta experiència extàtica s’allibera, s’estén més en profunditat en la dimensió interior d’un mateix, unint la persona amb l’univers.

En crear, els coreògrafs, de vegades, aconsegueixen produir en l’espectador una connexió amb el sagrat, amb allò esotèric i amb el desconegut. Més enllà de la recreació i l’art, llavors la dansa es converteix en un vehicle de consciència elevada, la recerca del sentit últim. Aquesta coreografia condueix més enllà de l’observable, de l’experiència i d’allò conegut.

Deliades: nimfes de ball a l’illa de Delos, a l’antiga Grècia. Devadasis: assistents del temple que conserven les tradicions clàssiques de Bharatanatyam i Odissi a l’Índia. Dervixos sufís – seguidors del poeta persa Rumi, amb la seva dansa giratoria. Sacerdots asteca “cantant amb els peus” en el Mèxic prehispànic. L’espiritualitat sempre ha estat present a la dansa.

Actualment assistim a la ràpida proliferació de la dansa litúrgica, especialment a les Amèriques. La dansa torna com a pràctica de culte, forma física d’oració, expressió de devoció a Déu. Milers de pastors-coreògrafs estan entrenats i constitueixen les seves pròpies congregacions. En alguns llocs, els ministeris de dansa són més nombrosos que les escoles de dansa convencionals.

El tema que proposem per al Dia de la Dansa i els esdeveniments relacionats d’aquests 2019 és Dansa i Espiritualitat”.