Missatge del Dia Internacional de la Dansa 2009- CID/UNESCO

“El futur de la Dansa radica en les persones que no ballen.

Aquestes persones pertanyen a dues categories: els qui simplement no van aprendre a ballar, i aquells que pensen que no poden ballar. Aquests dos tipus de persones representen el repte més gran per a la professió del Mestre de Dansa.

En consonància amb la lluita de la UNESCO contra els prejudicis i la discriminació, estem tractant d’ampliar els límits de la Dansa per canviar la percepció actual d’allò que és un ballarí. L’Art de la Dansa no és necessàriament una exposició d’allò extremadament físic, de l’exacta precisió, o de la desbordant emoció. Pot ser una celebració d’interacció entre els artistes intèrprets. Podem enriquir els recitals de Dansa amb ballarins, cantants, actors, narradors, mims, acròbats, etc. de totes les edats i en tots els graus de discapacitat.

La integració a través de la Dansa dels fins ara exclosos no només és un deure moral, sinó que també obre una gran porta de sortida en temps de crisi econòmica i atur. A cada país hi ha milions de persones amb discapacitat física o mental. Creiem que estan llestos per ballar.

Ajudar-los crearà nous llocs de treball per a milers de Professors de Dansa. Els discapacitats són assistits pel Ministeri de Sanitat, Treball i Assumptes Socials. La integració de persones marginades en la pràctica de la Dansa és tan important com la seva integració en el mercat laboral.

CID s’adhereix al principi que tots puguin ballar.

El Dia de la Dansa 2009 es dedica a la Dansa Integradora. Inclourem a tots els membres de la societat en els nostres cursos i en les nostres actuacions escèniques.”

Alkis Raftis, President del Consell Internacional de la Dansa.