“Marta Munsó. Una vida para la danza”, recull el teu exemplar!

Joan Munsó Cabús, periodista i pare de la ballarina i professora  Marta Munsó -que va morir al juny de 2007- va publicar al 2011 l’homenatge Marta Munsó, una vida para la danza (Ediciones Ronda). Recentment ens ha contactat per a oferir-nos exemplars de franc d’aquesta emotiva biografia per als socis i sòcies de l’APdC. Els socis interessats en tenir un exemplar (i que no el vau recollir en la presentació de l’any passat) podeu venir a recollir-lo a la nova seu de l’APdC (C/ Sant Adrià, 20 Barcelona. Metro Sant Andreu) de 10 a 15h, de dilluns a divendres.

Marta Munsó, una vida para la danza  va més enllà de la trajectòria personal de Marta Munsó. Aquesta es transforma, per moments, en la història de l’Institut del Teatre, en la història de la dansa a Catalunya i Espanya, amb un nivell d’informació, a més, extraordinari, amb testimonis valuosos i inèdits, amb observacions i valoracions impagables. Per tot això, aquest llibre és una referència no només per als que vulguin aproximar-se a la figura i l’obra de Marta Munsó, sinó per a tots els que plantegin emprendre qualsevol investigació sobre la dansa.

Marta Munsó (1959-2007) es va titular en dansa clàssica per l’Institut del Teatre i més tard va estudiar també a l’Acadèmia de Ballet de la John Cranko Schulle d’ Stuttgart. Entre els anys 1979 i 1981 va formar part del  Ballet Nacional d’Espanya (clàssic) que dirigia Víctor Ullate. Després va treballar al Staatstheater de Kassel sota la direcció de Ronald Ashton de 1981 a 1983, i al Scapino Ballet de Rotterdam. Va tornar a Espanya al 1987 per formar part del Ballet de Barcelona (dirigit per Joan Sánchez) i la companyia Dart (dirigida per Guillermina Coll). Poc després va passar a formar part de l’Òpera de Zuric, per al 1992 entrar al Contemporary Dance Zuric, on, a més de ballar, va ser mestra de ball i repetidora. 

Entre 1988 i 2007 va ser professora de l’Institut del Teatre. La seva llarga carrera pedagògica la va portar a treballar amb personalitats i mestres com Susane Linke, Ursula Bormann, Karemia Moreno i David Howard.

També va treballar com a coreògrafa. L’ any 1994 va fer la seva primera obra a l’Institut del Teatre sobre música de Britten, i les seves darreres coreografies l’any 2006 van ser sobre músiques de Mozart, Vivaldi i Gerhard. Altres creacions seves van ser Huapango per a una gala a l’Òpera de Leipzig l’any 1996, Impressions sobre Verklärte Nacht el 2002, per al teatre Wielki de Lodz, Polònia.

Llegir l’ Editorial La Dansa i la memòria a Catalunya: un capítol pendent