Mar Gómez, Premi Ciutat de Barcelona 2010 en la categoria ‘Dansa i circ’

-El jurat destaca la seva capacitat de comunicar amb un públic molt divers per mitjà de la dansa i l’humor
-Mar Gómez assegura que aquest premi hauria de ser compartit
-La categoria “Dansa” passa a ser “Dansa i circ” i l’APdC demana explicacions

El Premi Ciutat de Barcelona en la Categoria “Dansa i circ” ha recaigut en la ballarina i corògrafa Mar Gómez, “per les representacions de Dios Menguante a la Villarroel en el marc del cicle “Dansalona”, i per la seva voluntat demostrada des de fa anys de comunicar amb un públic molt divers per mitjà de la dansa i l’humor“. Així ho ha argumentat el jurat format per: Cesc Casedesús, Joaquim Noguero, Toni Mira, Alícia Pérez Cabrero i Bet Miralta. Aquest jurat ha estat escollit pel Comitè executiu del Consell de Cultura de Barcelona.

Per la seva banda, el delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, durant la roda de premsa ha comentat que Mar Gómez “ja fa temps que està obrint un camí en el món dansa catalana i està en aquell punt just en què tocava que tingués el premi“. El delegat també ha explicat que es a més es premia i es fa un reconeixement a la seva trajectòria. I ha explicat que la dotació dels premi és 6500€ nets.

“Dios Menguante és Mar Gómez i Xavier Martínez. Portem la companyia junts i fem un treball col·lectiu des de fa molts anys”

“Ha estat una sorpresa, no m’ho esperava gens. Estic molt contenta, un premi sempre va bé i més en un moment com aquest“, ens ha dit Mar Gómez, i ha volgut precisar que aquest premi hauria de ser compartit: “Pel que a l’espectacle, cal dir que som dos, Dios Menguante és Mar Gómez i Xavier Martínez, és un espectacle en què un sense l’altre no fa res. A més, portem la companyia junts i fem un treball col·lectiu des de fa molts anys”.

Mar Gómez és titulada en Dansa Clàssica per l’escola d’Art Dramàtic i Dansa de València (1986-87), i en Dansa Contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona (1992-93). Pel que fa a la seva trajectòria professional, ha format part de nombroses companyies: Cia. Vianants (Madrid 1988), Cia. Didier, Theron (Montpellier 1990-91), Cia. Dominique Baouet (Montpellier 1991), i Cia. Avelina Argüelles. (Barcelona 1991-92).

Assistent i Repetidora de companyies com la Ramon Oller, crea la seva pròpia companyia, la Companyia Mar Gómez (1992) reunint en un espectacle dues coreografies premiades al Certamen Coreográfico de Madrid i en el Concurs Ricard Moragas de Barcelona. També reb el premi extraordinari de l’Institut del Teatre de Barcelona (1992) i Premi Max com a millor intèrpret femenina de dansa al 2008, entre d’altres.

Fidel a un estil propi en el que es combina la teatralitat, el pols narratiu, el sentit de l’humor, el gest i el moviment, la companyia- que actualment dirigeix artísticament junt amb Xavier Martínez– ha creat durant tots aquests anys un gran nombre d’espectacles de diferent format: peces breus, peces de carrer, peces per a sala,… + info

Dios Menguante
En aquesta proposta, seguint la línia dels seus anteriors espectacles, el moviment, el gest i el sentit de l’humor són els ingredients bàsics utilitzats per narrar la història d’un home que fa una parada en el seu camí i la d’una dona a la que res no detura. Dues vides de personalitats oposades i finalitats dispars que es posen a prova mútuament sense pretendre-ho i que encaixen els girs del destí com la vida els ha ensenyat, o potser, com la vida no els ha sabut ensenyar.
Direcció artística: Mar Gómez
Direcció coreogràfica: Xavi Martínez
http://www.youtube.com/watch?v=aciUjMJSKmo&feature=player_embedded

La Categoria “Dansa” passa a ser “Dansa i circ”

Els Premis Ciutat de Barcelona han fet canvis en les seves categories, enguany n’hi ha una mes, i la categoria “Dansa”, per exemple, ha passat a ser “Dansa i circ”. L’APdC ha demanat explicacions d’aquest fet al president del Comitè executiu del Consell de Cultura de Barcelona, Antonio Monegal, durant la roda de premsa. Monegal ha explicat que s’han introduït “variacions molt petites” i que l’ any passat el premi de teatre, va ser de teatre i circ, i abans d’això es feia un premi d’arts escèniques i un de teatre per separat, i era una incongruència semàntica, “o fèiem un premi d’arts escèniques conjunt (teatre dansa i circ) o fèiem una agrupació, la tendència al comitè és no produir més i més premis, no fragmentar. La fragmentació va en contra de l’exigència perquè limita la competència“, ha explicat. 

Monegal ha al·legat l’agrupament de dansa i circ a la quantitat de creació i producció: “La quantitat de creació en el camp teatral feia que tingués poc sentit col·locar aquesta producció amb la del circ, que és molt petita. El que es fa a dansa i el que es fa a circ suma en conjunt menys de la totalitat de la producció teatral”.

També ha explicat que els hi va semblar que dansa i circ “s’apropa a aquesta noció d’arts i moviment que de fet, el Mercat de les Flors programa sovint conjuntament, per tant, hi havia una lògica fins i tot institucional“, ha remarcat. Per acabar, ha matisat que es tracta de que un jurat plural pugui destacar el que sobresurti, “els premis han de ser competitius”.

L’APdC reclamarà a l’ICUB que la categoria Dansa torni a ser autònoma, i us informarà de la resposta rebuda.