Lipi Hernández, el projecte ‘Dansateràpia amb víctimes de violència de gènere’ de Montserrat Iranzo, i Les filles Föllen, guanyen els Premis Dansacat 2012
20/12/2012
· Els guanyadors han estat escollits per votació popular a través de dansacat.org
· El premi al soci ha estat per Anna Roblas, per la seva tasca a la comissió d’educació
· L’APdC celebra 25 anys defensant els drets dels treballadors de la dansa
La ballarina i coreògrafa Lipi Hernández (categoria Trajectòria Professional), el projecte Dansa com a eina terapèutica amb víctimes de violència de gènere, de Montserrat Iranzo (categoria Dansa i Societat), i Les filles Föllen (categoria Nous Talents) han resultat guanyadors de la III edició dels Premis Dansacat, organitzats per l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC), i atorgats per votació popular.
Així s’ha donat a conèixer aquest vespre l‘Espai Dansat! de Barcelona, en un acte, presentat per la ballarina i membre de la junta de l’APdC, Mercedes Recacha, i Cèsar Compte, gerent de l’entitat.
Els Premis Dansacat tenen com a objectiu principal reconèixer, incentivar i promocionar la feina dels professionals de la Dansa a Catalunya, recollint les seves diferents realitats, contemplant d’una banda la seva vessant més artística amb la categoria “Trajectòria Professional”; i de l’altra, la seva vessant més social, amb la categoria “Dansa i Societat”. Aquest any, a més a més, s’ha incorporat la categoria “Nous Talents”.
El premi està dotat amb 1000€ i una escultura de l’escola d’expressió artística Traç.
Els premiats
En la categoria de “Trajectòria professional”, s’ha endut el premi Lipi Hernández. Optava al premi junt amb Dominik Borucki i Vero Cendoya.
Lipi Hernánedez va començar la seva trajectòria professional l’any 1989. Des d’aleshores són molts els àmbits en els quals ha desenvolupat una llarga carrera dedicada a la dansa. Com a coreògrafa i ballarina s’ha mostrat interessada en crear el seu propi llenguatge estètic sense por a deixar de banda els convencionalismes i els corrents més populars dins la dansa. Aquest afany innovador l’ha dut a establir un constant camí d’interpretació i investigació amb el cos. És fundadora de Malqueridas, creaciones al límite, una plataforma de creació amb l’esperit obert a d’altres disciplines i contaminacions. També va ser confundadora de La Caldera, un projecte col·lectiu pioner que va néixer a mitjans de la dècada dels noranta amb la finalitat d’omplir el buit creat per la manca d’espais per a la creació. Ha impartit classes de dansa a nombrosos centres, entre ells l’Institut del Teatre. Destaca també per la seva faceta com a tutora de joves creadors, i investigadora.
Pel que fa a la categoria de “Dansa i Societat” el projecte Dansa com a eina terapèutica amb víctimes de la violència de gènere, de Montserrat Iranzo ha estat el més votat. Optava al premi junt amb Pobles en dansa d’Álvaro de la Peña i Dansapar 2011, de l’Associació Dans_On.
La ballarina, creadora i dansaterapeuta Montserrat Iranzo va començar a treballar en aquest projecte l’any 2008 després d’altres experiències en l’ús de la dansa com a eina d’intervenció terapèutica i social.
Mitjançant la Dansateràpia, metodologia que posa l’accent en l’abordatge de la globalitat (cos i ment) de l’ésser humà, i en el treball amb grups interdisciplinaris de professionals dels àmbits psicològic i social, busca obrir noves vies d’expressió dels conflictes i les emocions que sorgeixen en el procés verbal. S’utilitza el moviment com una eina al servei del cos que ajuda i afecta en positiu a les relacions interpersonals, evoca a desencallar situacions, dóna respostes i canalitza moments de tensió. El projecte ha treballat amb els grups de suport a dones en situació de violència de gènere, intentant connectar de nou la part física i psíquica i millorant l’autoestima. També ho ha fet en grups d’homes maltractadors, treballant la canalització de la violència i l’augment de l’empatia.
Montserrat Iranzo va ser finalista dels Premis Dansacat 2009 pel projecte Dansa a les presons.
Quant a la categoria de “Nous Talents” han resultat guanyadores Les filles Föllen, que competien amb Amaranta Velarde per Lo Natural, i Iris Heitzinger i Natalia Jiménez, per L_entes.
Les filles Föllen són les ballarines i coreògrafes Tuixén Benet i Margherita Bergamo. Amb experiències i trajectòries eclèctiques, es van unir ara fa tres anys en un projecte escènic que les permet treballar amb el cos i el moviment per canalitzar les seves ganes de transformar-se i divertir. Volen donar sortida a una necessitat escènica compartida que prové de l’anàlisi que fan del contexte artístic en el qual vivim: un terreny fèrtil per a la creació i, a la vegada, un espai ja creat, amb les seves pròpies característiques en el qual cal buscar un camí.Entre els seus espectacles trobem Unter der schönen Haut i Entrada amb consumició.
Interessades per la videocreació, la dansa contemporània i la coreografia fora dels contextos escènics habituals, situen les seves creacions en bars, biblioteques, camps de futbol o cabarets. L’objectiu és atreure a un públic no acostumat a veure dansa tot provocant-lo a apreciar-la.
Premi al soci: Anna Roblas
L’APdC, a més, ha fet entrega del Premi al Soci, premi fora de concurs decidit per la Junta de l’associació en agraïment a la tasca duta a terme pel soci o grup de socis més implicats en el desenvolupament dels objectius de l’APdC, dotat amb una escultura de Traç i un xec regal de 100€ per a equipament a CASIMIRO. El Premi ha estat per a Anna Roblas, ballarina coreògrafa i professora, per la seva gran tasca en la comissió d’educació de l’APdC, i la seva lluita pel reconeixement i la dignificació dels professionals de la dansa.
Funcionament dels Premis
D’entre les candidatures rebudes a través de www.dansacat.org, 9 finalistes van ser escollits per una comissió de preselecció formada per: Roser Muñoz Massanas, primera Ballarina de dansa clàssica amb una trajectòria de més de 20 anys a nivell internacional i directora del Centre de Dansa de Catalunya; Claudia G. Moreso, directora artística de la companyia Nats Nus. Treballa en la creació d’espectacles dirigits a públic infantil i familiar i desenvolupa el projecte educatiu “Dansa a les escoles”, guanyador del Premi Dansacat 2010 en la categoria Dansa i Societat; Claudia Solano Watson / la SolWat, creadora independent que desenvolupa activitats relacionades amb la investigació, la creació i la docència. Forma part i és membre activa de la Plataforma CRIM, Creadors Independents en Moviment; Toni González, consultor per a les arts escèniques i la gestió internacional de la cultura. Acompanya les organitzacions artístiques en els seus processos d’internacionalització i analitza la viabilitat dels projectes culturals per a la seva projecció exterior; i Guillem Alonso, ballarí, coreògraf i professor de claqué. Actualment forma part de la companyia Tap Olé. Va guanyar el Premi Dansacat 2010 en la categoria de Trajectòria Professional.
Un cop seleccionats els 9 finalistes es va obrir la decisió final a votació popular a través del web. Les votacions es van tancar el 16 de desembre amb més de 1.800 vots rebuts.
Espai Dansa’t, Dinàmica Ballet, Casimiro, Moritz, Celler El Masroig, l’Escola Traç i iCat.cat col·laboren amb els Premis Dansacat.
Trobaràs més informació sobre els finalistes, els seus vídeos de presentació, fotografies i bases dels premis, etc., a: http://premisdansacat.wordpress.com.
L’APdC celebra 25 anys defensant els drets dels treballadors
El 24 de desembre de 1987, un grup de ballarins signaven l’acta fundacional de l’Associació de Ballarins i Coreògrafs Professionals de Catalunya (ABCPC), que el 1994 passaria a dir-se Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC), amb la finalitat d’obrir les portes a tot el sector (ballarins, coreògrafs, mestres, gestors, managers,…). Avui representa a més de 460 socis davant de les institucions, i dóna suport i promou iniciatives per a millorar les condicions laborals, el desenvolupament professional i el reconeixement social de la dansa. Entre els seus projectes destaquen la creació de SindicArt, l’elaboració de l’Estudi de les condicions laborals del sector de la dansa (2009), i la celebració del Dia Internacional de la Dansa amb accions participatives amb l’objectiu d’apropar aquest art a la ciutadania.
Alguns documents clau que s’han elaborat són: Junts per la Dansa. Mesures per al desenvolupament de la Dansa a Catalunya, Guia de les sortides laborals i la Guia bàsica per a la docència de la Dansa, entre d’altres. Amb motiu del 25è aniversari ha publicat la tesina L’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya 1987-2006: Estudi històric i de la seva incidència en l’activitat coreogràfica catalana, d’Helena Patricio. Veure tesina.
L’APdC va rebre el Premi Nacional de Cultura 2011 en la categoria de Dansa “pel nou impuls amb què ha introduït millores en l’àmbit de les noves tecnologies pel que fa a la informació, la comunicació i la difusió de la dansa; per la tasca d’ajuda i de suport als joves creadors i, sobretot, per continuar lluitant incansablement per un reconeixement digne de la professió i per la regulació dels drets laborals del sector de la dansa”.