L’Estatut de l’Artista

L’Estatut de l’Artista és una de les prioritats de l’APdC. Des de fa molts anys, juntament amb altres associacions de professionals de Catalunya i Espanya, treballa perquè les autoritats competents el facin una realitat.

En quin punt es troba?

El 6 de setembre de 2018 el Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat l’informe de la subcomissió per a l’elaboració d’un Estatut de l’Artista, un document marc amb 75 propostes que donen solució a assumptes reclamats pel sector cultural.

Aquest informe, aprovat amb el suport unànime de 337 vots, és a dir, per la totalitat de membres presents en el ple, va ser presentat per la subcomissió posada en marxa a instàncies de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea, que durant un any i mig ha donat forma a les 50 propostes que el sector de la dansa li va presentar, 36 de les quals provenien del grup de treball d’entitats catalanes, entre les quals hi ha el CoNCA i l’APdC, amb l’objectiu de dotar el sector cultural d’un model legislatiu capaç de respondre a les necessitats específiques dels seus treballadors.

Després d’aquesta aprovació, ara cal donar-li “cos legislatiu” als 75 punts recollits en aquest text, realitzat al costat de 31 representants de col·lectius professionals. Propostes que aborden tres àmbits: fiscalitat, protecció laboral i Seguretat Social i compatibilitat de prestacions públiques amb drets d’autor.

Entre aquests punts recollits en l’informe es troba que “tota la cadena de valor de l’activitat artística passi de tributar del tipus general (21%) al reduït (10%)“, una de les principals reivindicacions del sector en els darrers anys.

Una altra mesura referent als rendiments irregulars és adaptar la llei que regula l’IRPF perquè els artistes i creadors es puguin acollir a l’exempció del 30% que contempla la norma per a aquest tipus d’ingressos i que, a causa de l’actual redacció, “els queda vedada”.

L’informe també pretén que el Govern faci compatible el cobrament de drets d’autor i la percepció de la pensió de jubilació, amb especial en els casos dels creadors més vulnerables i que reben una pensió no contributiva, com succeeix en altres sectors (professorat universitari emèrit o personal sanitari emèrit).

I mentrestant, a Catalunya, què?

Divendres 3 de juliol de 2020 es duia a terme l’última sessió del debat monogràfic sobre la Covid-19, que va tractar sobre la gestió de la crisi sanitària de la Covid-19, les mesures aprovades per fer-hi front i les accions previstes de protecció social i reactivació econòmica, i sobre la reconstrucció de Catalunya davant de l’impacte de la pandèmia de la Covid-19. El Ple va provar 70 resolucions, entre les quals n’hi va haver de concretes sobre la cultura. Destaquen: 

• Acordar un calendari concret per tal que el pressupost del Departament de Cultura arribi al 2% del total del pressupost de la Generalitat de Catalunya.
• Presentar al Parlament de Catalunya, en un termini màxim de tres mesos, un pla de desenvolupament de l’informe 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura, realitzat pel CoNCA a partir de les seves competències estatutàries.
• Desenvolupar les mesures previstes en l‘Estatut de l’Artista que són competència de la Generalitat de Catalunya i instar al Govern de l’Estat l’impuls i desenvolupament de totes les mesures de l’àmbit laboral i fiscal, que no són competència del govern català.
• Impulsar un cens de treballadors i treballadores de la cultura per tal d’aconseguir un epígraf d’Hisenda adequat a la seva realitat laboral.

En aquest article de Cultura21 trobareu la llista de totes les propostes de resolució aprovades.

Una resolució és una declaració per la qual el Parlament manifesta una opinió o una voluntat, proposa actuacions o dona suport a algú. No és un text normatiu i, per tant, no té la força vinculant de la llei, però sí força de compromís polític. L’APdC farà seguiment i pressió perquè aquestes delaracions d’intencions es tradueixin en apovació de lleis que millorin les condicions del sector cultural.