Actualitat

L’EXGAE proposa 7 mesures per a protegir i impulsar la societat del coneixement en benefici de tots

15/07/2008

L’EXGAE, una resposta ciutadana als darrers atacs a les llibertats fonamentals perpetrats en nom de la propietat intel·lectual, proposa set mesures per a protegir i impulsar la societat del coneixement en benefici de tots. Aquestes mesures les han enviades a autoritats i institucions perquè en prenguin nota.

Demanen, com a primera mesura, considerar qualsevol retallada de les xarxes d’intercanvi d’arxius (xarxes P2P) com un acte d’obscurantisme i un atemptat contra els drets democràtics fonamentals garantits per la Constitució i per innumerables tractats internacionals que l’Estat espanyol ha ratificat. Consideren que els nostres drets al coneixement, a l’aprenentatge, a l’accés a la cultura i a la llibertat d’expressió es veurien greument afectats si es limitessin les eines de les que disposa actualment la societat.

En segon lloc, assenyalen que les entitats de gestió passin a ser el que són: entitats privades que gestionen només i exclusivament els comptes dels seus socis, o sigui, els drets d’explotació d’una part dels artistes. Que, com tota entitat privada, es permeti la lliure competència i que sota cap concepte es deixi que entitats privades es fiquin en la privacitat i en les butxaques dels ciutadans i menys que s’utilitzin béns i sòl públic pels seus beneficis privats (entre els milers d’exemples hi ha la Torre de la Música de València).

El punt 3 incideix en el fet que els creadors siguin pagats de forma equitativa siguin o no socis d’entitats de gestió. Que els artistes cobrin, si així ho desitgen, principalment per la seva creació i no per l’explotació que generen.

En quart lloc, demanen l’abolició immediata del cànon digital, estrany impost que sanciona indiscriminadament la ciutadania en nom de la ‘compensació a la creació’, intentant penalitzar una conducta que no és en cap cas delictiva. Els beneficis d’aquesta recaudació a més passen a mans d’unes poques persones privades que rarament són creadors i menys de res relacionat amb el món de la cultura. Insinuar delictes on no n’hi ha i després cobrar als ‘sospitosos’ és propi de les dictadures.

La cinquena petició fa referència a que una obra passi a ser de domini públic en uns terminis beneficiosos per a la creació i la societat. Permetre que més d’una generació visqui del treball d’algú és una forma de fomentar el parasitisme i l’estancament creatiu, desactivant la reinversió i més considerant que una mesura pensada per afavorir les persones en realitat beneficia principalment grans multinacionals que desvirtuen la creació primigènia. Demanen el pas al domini públic en un període raonable, depenent del tipus de creació, com a màxim de 30 anys.

I per últim demanen defensar el ‘dret a cita’ com a vehicle de creixement democràtic de la societat de la informació així com eliminar el concepte de ‘lucre cessant’ en tot el que fa referència a la producció cultural.