L’Escola de Ballet Eulàlia Blasi tanca les seves portes després de 56 anys

56 anys ensenyant a ballar. 1967-2023

Aquesta carta va dirigida especialment a totes i tots els alumnes i mestres que durant  aquests anys heu fet possible la continuïtat de l’escola. Ens hem sentit molt acompanyades, recolzades i motivades per seguir endavant amb el convenciment que hem aportat un gra de sorra a l’ensenyament de la dansa al nostre país.

Durant 56 anys hem estat dedicades a fomentar la dansa des del vessant més pedagògic. Hem intentat – i ho hem aconseguit, de ben segur – motivar i ensenyar a ballar a moltes generacions: 56 anys donen per molt.

L’Escola de Ballet Eulàlia Blasi ha tingut la sort i el privilegi de comptar amb més d’un centenar de mestres: professors i professores que han donat sentit i molta qualitat al nostre projecte. OBJECTIU:  ensenyar dansa, aprendre dansa, gaudir de la dansa, compartir dansa… ballar.

Donar-ne les gràcies ens queda curt. De cap manera hauríem arribat fins on hem arribat sense aquests professionals de la dansa, no tant sols del nostre país, sinó mestres d’arreu, ballarins i ballarines nacionals i internacionals que han passat per l’Escola, alguns dels quals han estat amb nosaltres força anys.  Recordem una de les èpoques més fructíferes en el terreny professional que va permetre a  companyies com DART Companyia de dansa i la Sota de Bastos de realitzar projectes creatius que van tenir un recorregut en escenaris, alguns d’ells de força prestigi. .  Va ser un moment de molta plenitud per a tothom: ballarins/es, coreògrafs, i amb tota la gent que es va implicar per donar sortida i estabilitat a les companyies. Artísticament va ser important, necessari, valuós i productiu… a més a més de bonic.  

També volem posar en valor i reconeixement  la Companyia de Catalunya la qual  durant un breu període de temps vàrem tenir el privilegi de compartir espai en la realització d’un espectacle estrenat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona 

Ha estat un privilegi compartir tants anys amb vosaltres. N’hem après de tothom. Tots i totes heu deixat una petjada inoblidable en el nostre record i memòria. Tot l’alumnat –nenes, nens, joves, joves adults, adults joves– heu tingut la valentia i el coratge de voler aprendre dansa en totes les disciplines que hem ofert al llarg de tots aquests anys. A TOTHOM, GRÀCIES.

A mesura que ens hem anat fent grans no hem deixat de compartir classes i més classes, festivals de fi de curs, classes obertes any rere any, celebracions, festes i comiats … Tot ho hem anat compartint i gaudint a l’escola… per a molta gent,  “l’Estudi”. A mesura, també, que anàvem creixent es feia més necessari fer créixer l’espai. Des de l’inici del projecte hem hagut de reubicar-nos en seus que donessin més cabuda a tothom.  Aquest camí l’hem fet tant en èpoques que han donat per molts moments àlgids i de grans esdeveniments, com en moments durs, duríssims… Vam haver de tancar, com tothom, els primers mesos de la pandèmia: descoratjador i també inoblidable i enriquidor donat que ens vam haver de posar les piles amb les noves tecnologies, fet que va permetre salvar el curs … d’alguna manera. Els alumnes que es preparaven per a les proves d’accés al Grau Mitjà a l’Institut del Teatre van aprovar tots. Bravo!

Després de tots aquests anys, ha arribat el moment d’abaixar el  teló.

L’Escola de Ballet Eulàlia Blasi ha estat la nostra vida, és cert, sense cap mena de dubte. Hem estat al servei d’aquest art, d’aquest ensenyament, sempre, i només ha estat possible gràcies a la vostra excepcional fidelitat.

Tenim molt en compte la desil·lusió, la frustració, potser, que pot provocar aquesta decisió  a l’alumnat més fidel i més arrelat a l’escola. Fa molts anys que sou part de l’energia que s’ha generat dins les nostres aules però, com molt bé sabeu, la vida laboral té un recorregut efímer … sortosament. El seguir aprenent té un recorregut més llarg…..sortosament també.

Els canvis son atractius i valents. No deixeu de seguir aprenent. És sa, bo i molt estimulant per a la ment i el cos, ja ho sabeu!

A qui us escriu no li agraden gens els comiats, mai m’han agradat. Per tant ens quedem amb la dolça sensació d’haver compartit uns “bons” anys de la nostre vida fent el que més ens agrada i ens sentim afortunades perquè hem donat i rebut a parts iguals.  

La vida continua i la dansa és vida

MOLTES GRÀCIES

Eulàlia Blasi i Lali Mel·lo