Les associacions professionals presentem al·legacions a l’avantprojecte de la llei Òmnibus

Setze associacions professionals de la Plataforma “NO retalleu la cultura” hem presentat aquest migdia per registre un document amb al·legacions a l’avantprojecte de la llei Òmnibus, presentat pel Govern el passat 1 de juny. També l’hem donat a conèixer a la premsa.

Pots enviar aquestes al·legacions a títol individual durant el dia d’avui a: gbjuridic.presidencia@gencat.cat

Text presentat:

Al·legacions de la Plataforma NO retalleu la Cultura i d’altres col·lectius a l’avantprojecte de Llei de Simplificació d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica

Sobre el procés d’elaboració de l’avantprojecte
En la redacció de l’avantprojecte de llei, el govern de la Generalitat de Catalunya no ha consultat a les organitzacions i col·lectius dels artistes, creadors i gestors, és a dir, amb les persones especialment interessades i afectades per les polítiques culturals.

De la mateixa manera, el govern no ha consultat amb les institucions artístiques i culturals del país. No ha consultat ni amb el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ni amb la Institució de les Lletres Catalanes. Sembla que no ha consultat a les altres forces polítiques ni amb els seus grups parlamentaris.

Amb aquest procediment, el govern de la Generalitat ha trencat amb la llarga dinàmica de debats, consultes, negociacions i consens sobre el model de gestió de les polítiques culturals a Catalunya.

Sobre el model del Consell de les Arts
La instauració d’un Consell de les Arts a Catalunya és una demanda històrica del món de la cultura. L’any 2003, les associacions professionals dels diferents estaments artístics es van constituir en la “Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts”. Poc després, la Generalitat de Catalunya va nomenar a Josep Maria Bricall com a comissionat per a la redacció d’un informe sobre les futures funcions i característiques d’aquest nou organisme que va servir de base per a la redacció de la llei. Al juny de 2006, el conseller Ferran Mascarell va pactar amb la Plataforma de la Cultura el projecte de llei que va lliurar al Parlament. La convocatòria anticipada d’eleccions va fer decaure el projecte de llei però va ser recuperat i inicià un tràmit parlamentari que va culminar el 7 de maig de 2008 amb l’aprovació de la Llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

El Consell de les Arts representa un canvi de model de la gestió dels recursos públics de suport a les arts. Es considera que, a determinats àmbits (els mitjans de comunicació de titularitat pública, la Universitat i al suport a les Arts) han d’estar protegits de la ingerència dels governs per evitar el dirigisme, el seu ús partidista o propagandístic.  La seva principal funció executiva és convocar i resoldre els ajuts econòmics al suport de les Arts.  El Consell de les Arts és el garant de la llibertat d’expressió i creació ja que les seves decisions es basen -exclusivament- en criteris artístics i no en  afinitats polítiques o ideològiques.

La seva segona gran funció és la de col·laborar amb el govern en la definició de les polítiques culturals i fer-ne un seguiment crític i independent. Dissenyar les polítiques culturals a mig i llarg termini amb un horitzó més llunyà que les conteses electorals.
En tercer lloc, el Consell de les Arts ha de ser l’advocat de les arts i dels artistes, ha de posar en valor la seva obra i l’aportació social del seu treball.

La seva desaparició representa un greu retrocés cap a antigues i anacròniques formules despòtiques de política cultural que volíem veure superades.

S’adjunta el document “Per a un Consell de les Arts de Catalunya amb poders executius” que va fer públic la Plataforma a primers de 2006.

Sobre la Institució de les Lletres Catalanes
La Institució de les Lletres Catalanes es va crear en temps de la República (1937). Va ser derogada pel dictador Franco i recuperada l’any 1987. La seva funció és la promoció de totes les formes d’escriptura, difoses a través de qualsevol mitjà, i s’exerceix a través de la convocatòria d’ajuts a la creació, a la traducció, a les activitats de projecció, la conservació del patrimoni, etc. D’ençà de la seva recuperació està participada per les entitats del sector, presents en la seva junta de govern, en un model gens habitual de corresponsabilització entre administració i societat civil. L’avantprojecte pretén convertir-la en una simple comissió assessora, sense cap funció executiva, que passaria al mastodòntic ICCEC que es pretén crear.

Sobre el CoNCA
El CoNCA només té dos anys d’existència i ha iniciat la seva activitat sense els recursos econòmics, tècnics ni humans suficients i homologables a la resta de consells de les arts de països propers com ara els d’Escòcia o Quebec. Des de la seva implantació, les diferents administracions han rebaixat progressivament els seus recursos econòmics.

Pel que fa al pressupost que gestionava l’antiga Entitat Autònoma de Difusió Cultural, proper als 32 milions d’euros, el CoNCA n’ha rebut menys de la meitat,15 milions l’any 2010, i ara es preveu una retallada d’un 27 %. Aquesta manca de recursos determina la seva capacitat d’atorgar ajuts i inversions fins al punt que molts artistes, companyies i entitats identifiquen al mateix CoNCA com a causant de la desatenció.

Sobre l’objecte del nou Institut Català de la Creació i Empreses Culturals
L’avantprojecte de llei estableix que les actuals competències executives del CoNCA seran assumides per un refundat ICIC que passa a anomenar-se Institut Català de Creació i Empreses Culturals ICCEC. L’objecte del qual (segons el seu article 2, apartat 1) serà: impulsar el desenvolupament de les empreses culturals, ja siguin persones físiques o jurídiques, i fomentar el consum cultural així com l’ampliació de mercats per a la cultura catalana. A l’apartat 2 de l’ esmentat article 2, es diu:. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per empreses culturals les persones físiques o jurídiques dedicades a la producció, la distribució o la comercialització de productes culturals incorporats a qualsevol mena de suport, i també les dedicades a la producció, la distribució o la comercialització d’espectacles en viu. S’inclouen dins d’aquest concepte les persones físiques que exerceixen una activitat econòmica de creació artística o cultural.

Aquesta concepció de l’artista/creador com a una empresa cultural assimila la creació a una mera activitat econòmica que, en cas de no recuperar les inversions ni generar beneficis no tindria –per aquella lògica economicista- cap mena de viabilitat ni perspectiva.

Assimilar el concepte d’ artista/creador a una empresa cultural és assimilar la creació a l’entreteniment. És desactivar la capacitat crítica, qüestionadora, emancipadora, de recerca i innovació consubstancial a l’activitat creadora i artística. La concepció neoliberal que inspira l’avantprojecte abandona la viabilitat de la producció artística al mandat dels mercats, a la seva capacitat per absorbir la producció cultural i convertir-la en mera mercaderia banal, en un èxit comercial.

Propostes

Retirada dels articles 235, 236, 237, 238, 239, 240, 241, 242 i 243 relatius al nou Institut Català de la Creació i les Empreses Culturals.

Retirada dels articles 348, 349, 350, 351, 352, 353, 354, 355, 356 relatius al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Retirada dels articles 357, 358, 359, 360, relatius a la Institució de les Lletres Catalanes.

Retirada de les Disposicions Addicionals: Segona (ICCEC), Desena (CoNCA) i Onzena (CoNCA i ILLC).

Retirada de les Disposicions Transitòries apartat 3 de la Primera, Quarta, Cinquena.

Retirada de les Disposicions Derogatòries: 1, 5, 11, 12 de la Primera. 12 i 16 de la Segona.

20 de juny de 2011

Associació Professional d’Il.lustradors de Catalunya (APIC)

Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC)

Associació de Professionals de la Gestió Cultural a Catalunya (APGCC)

Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC)

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)

Associació de Músics de Jazz i Música Moderna (AMJM)

Associació d’Escenògrafs de Catalunya (Ad’EC)

Galeries Independents de Catalunya (GIC)

Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA)

Guionistes Audiovisuals de Catalunya – Sindicat de Guionistes de Catalunya

Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC)

Sindicart. Organització Sindical de l’Espectacle de Catalunya.

Xarxa d’Espais de Producció d’Arts Visuals de Catalunya. Xarxaprod

Associació de Tècnics i Tècniques de l’Espectacle de Catalunya (ATECAT)

Associació de Regidoria de l’Espectacle de Catalunya (AREC).

Pots imprimir aquest document i presentar-lo a títol individual al registre de la Generalitat (c/Jaume I, 2-4 Barcelona), o enviar les al·legacions per e-mail a: gbjuridic.presidencia@gencat.cat
Data límit: avui 20 de juny.