Actualitat

L’APdC ha presentat esmenes al projecte de Llei Orgànica d’Educació LOMLOE

22/06/2020
Un dels objectius principals de l’APdC és treballar perquè la dansa formi part de l’educació ordinària.
La comissió d’educació, un dels pilars de l’entitat, al maig va presentar esmenes al projecte de Llei Orgànica d’Educació LOMLOE per exigir la integració de la dansa en els diferents nivells de sistema educatiu estatal. Els 3 motius principals són:

 

La dansa incorporada en el sistema educatiu (especialment en l’ensenyament obligatori) és una eina molt positiva per al desenvolupament de les aptituds i actituds de l’alumnat.

Incorporar la dansa a les aules fomenta el desenvolupament de les aptituds necessàries per a la correcta preparació acadèmica de l’alumnat, ja que es treballa la comunicació no verbal, la capacitat d’expressió artística o l’expressió corporal, entre d’altres capacitats.
Així mateix, fomenta valors civils com l’escolta del i la companya, el treball en equip, l’acceptació de la diferència i la singularitat, l’abandonament dels prejudicis, així com reforça i afavoreix l’escolta a un mateix i la pròpia acceptació, aspectes imprescindibles a desenvolupar en l’educació de nens, nenes, adolescents i joves.

Perquè la dansa es desenvolupi correctament en el sistema educatiu és imprescindible que s’imparteixi per professionals preparats, que dominin tant la matèria que imparteixen, com disposin dels necessaris coneixements pedagògics per educar a menors d’edat.

Correcta aplicació del que disposa la Llei Orgànica d’Educació.
Si bé l’article 54.3 de la LOE estableix, des de la modificació operada per la LOMCE, que els i les titulades en estudis superiors de dansa i música obtenen un títol equivalent a un títol universitari (amb la LOMLOE, de grau) a la pràctica aquesta equivalència no opera. Per això, els i les titulades es veuen greument perjudicades ja que, tot i que la Llei els habilita per això, no poden o tenen moltes dificultats per accedir a la majoria de processos de selecció per a l’Administració Pública, no sempre poden accedir a màsters i doctorats, tenen moltes dificultats per dedicar-se a la investigació -ja que la major part dels recursos públics adreçats a aquesta finalitat es destinen als estudis universitaris-, o no poden formar part de el cos de professorat de Secundària, entre altres conseqüències.
Adequació de l’equivalència de la titulació professional de dansa a l’esforç, dedicació i assumpció de continguts que suposa superar els estudis professionals de dansa.

A dia d’avui, l’equivalència de la titulació rebuda un cop se supera la formació professional en dansa no s’adequa al veritable esforç i dedicació que suposa. Així mateix, aquesta situació també perjudica la transició professional dels i les ballarines un cop han reenfocar la seva activitat professional, situació que se sol donar habitualment quan tenen menys de quaranta anys.

Les propostes d’esmena que conté el document presentat estan enfocades a aconseguir els esmentats objectius.