Actualitat

L’acció del DID 09 a la “10th European Arts Therapies Conference”

19/10/2009

El passat mes de setembre es va dur a terme a Londres la “10th European Arts Therapies Conference” organitzada per la European Consortium for Arts Therapies Education. La trobada, que va acollir a professionals de més de 30 països, va comptar amb la creadora, dansaterapeuta i sòcia de l’APdC Beatriz Langa, que va presentar la comunicació en format pòster “2009: A Space Odyssey– Movement and Dance as a Space for Celebration and Integration” (Una Odissea a l’ Espai: El Moviment i la Dansa com espai de Celebració i Integració). Un treball que sorgeix com a resultat de la investigació sobre l’ acció performativa que l’APdC va organitzar pel Dia Internacional de la Dansa 2009.

Podeu consultar el pòster original a la seu de l’APdC. A continuació, trobeu el resum de dita comunicació:

“Una odissea és un llarg viatge ple d’ aventures extraodinàries. Així com Homer va narrar les aventures d’ Ulises i Kubrick les del ordinador HAL9000, veiem que al llarg de la història l’ esser humà és un cercador nat, es mou per buscar, expressar i celebrar la seva existència.

L’ esser humà dansa des de la llunyana Prehistòria, des de les petites comunitats tribals fins al nostre complex món actual, per tant podem veure que el més fonamental no ha canviat: la gent necessita sentir-se integrada en una comunitat i la dansa és una forma d’ aconseguir-ho.

El projecte que es presenta és una perfomance basada en l’ adaptació de la coreografia Fuero(n) (2008) de Germana Civera. És una iniciativa de l’ Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) i el seu actual president Jordi Cortés, que va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per festejar el Dia Internacional de la Dansa (DID 2009), el passat 29 d’ Abril.

Aquesta perfomance estava constituïda per professionals locals i ballarins amateurs de diferents generacions (des de nens a ancians), interessos i professions, creant una amalgama de cossos, pensaments, emocions i sensacions per una peça que reunia tot el conjunt, creant una imatge de comunitat. Una comunitat dansaire que juga amb l’ altra que ve a veure-la, els espectadors de la ciutat que assisteixen a l’ acte. Una comunitat dansaire que mostra una imatge de comunitat variada, pot ser no tant diferent de la que ve a veure-la.

Com a ballarina involucrada en aquest projecte mostro el treball preliminar a l’exhibició de l’ obra, a partir dels assajos i, finalment, la posada en escena. Sóc testimoni d’ aquest nou treball, d’ aquest “espai entre comunitats”, on la dansa crea i recrea aquest espai on es desenvoluparan altres processos, connexions, relacions i canvis. En definitiva, nous espais, nous reptes i noves odissees.”.