La UNESCO publica un informe sobre les condicions laborals dels artistes
10/01/2020
La UNESCO va presentar a finals de 2019 un estudi basat en una enquesta mundial feta als estats membres de l’organització sobre les dificultats a què s’enfronten els artistes i els professionals de la cultura en tres àmbits: l’entorn digital; la mobilitat transnacional i els drets humans i les llibertats fonamentals, compresos els drets socials i econòmics, la igualtat de gènere i la llibertat d’expressió artística.
En la Recomanació relativa a la Condició de l’Artista aprovada universalment pels estats membres de la UNESCO el 1980 (Recomanació de 1980) i en la Convenció de la UNESCO de 2005 es proposaven orientacions normatives per ajudar a fer front a aquestes dificultats. En ambdós instruments es demanava als governs que introdueixin polítiques i mesures que millorin les condicions d’ocupació, de treball i de vida dels artistes.
Ara que s’acosta el 40è aniversari de l’aprovació de la Recomanació de 1980 i el 15è aniversari de la Convenció de 2005, l’enquesta mundial brinda una nova oportunitat d’analitzar les seves repercussions, avaluar les tendències i les dificultats al llarg de el temps i servir d’inspiració per a futures polítiques culturals.
La conclusió que s’extreu d’aquest informe és que queda molta feina per fer. Per exemple, les dades mostren que els sectors industrials que conformen l’economia creativa generen ingressos anuals de 2.250 milions de dòlars i exportacions mundials de més de 250.000 milions de dòlars, que representen sovint fins al 10% de l’PIB nacional, proporcionen gairebé 30 milions de llocs de treball a tot el món i ofereixen feina a més persones d’entre 15 i 29 anys que qualsevol altre sector. Els sectors de la indústria cultural i creativa que constitueixen l’economia creativa s’han convertit en un important impulsor de les economies i les estratègies comercials dels països desenvolupats i en desenvolupament.
Tot i això, els artistes, els quals treballen principalment sobre una base contractual, independent i intermitent, veuen com cada vegada i els seus ingressos disminueixen més, fluctuant i sent incerts. El resultat és una reducció de les seves contribucions fiscals, el que dona lloc a un menor accés a la seguretat social, les pensions i altres prestacions socials. De fet, el major subsidi per a les arts no prové dels governs, els patrocinadors o el sector privat, sinó dels propis artistes en forma de treball no remunerat o mal pagat.
L’estudi indica que calen noves idees per modificar els marcs laborals i de protecció social per tal que tinguin en compte la manera singular i atípica en què treballen els artistes.
Per altra banda, l’estudi posa el focus també en l’absència dels artistes dels diversos programes o polítiques culturals. Les dades obtingudes mitjançant l’enquesta mundial revelen que, si bé hi ha un nombre creixent d’Estats Membres que segueixen elaborant marcs legislatius específics per tractar les qüestions relatives als artistes mitjançant una legislació expressa sobre la condició de l’artista, la majoria segueix elaborant mesures concretes a través de les seves polítiques culturals nacionals. L’estudi apunta que això demostra com la majoria dels països han ignorat durant decennis les crides a adoptar enfocaments integrats o transversals de la legislació sobre la condició dels artistes que involucrin els ministeris de treball, assumptes socials, cultura, educació, comunicació, relacions exteriors i justícia, fiscalitat i assumptes interns.
L’informe conclou que els avenços aconseguits en l’aplicació de la Recomanació de 1980 i de la Convenció de 2005 exigeixen que se segueixin prenent mesures per apilar informació sobre les polítiques i mesures culturals destinades a promoure la condició de l’artista.