La dansa al XXIII Congreso de la Sociedad Española de Psiquiatría y Psicoterapia del Niño y del Adolescente

Els dies 23 i 24 d’octubre va tenir lloc a Barcelona el XXIII Congreso de la Sociedad Española de Psiquiatría y Psicoterapia del Niño y del Adolescente (SEPYPNA). El congrés va donar cabuda a la dansa amb iniciatives com les de la creadora i dansaterapeuta Beatriz Langa, que va presentar una comunicació-pòster sota el títol “Dansa Moviment Teràpia en un Grup de Nens i Adolescents amb Transtorns de la Conducta Alimentària en un Servei d’ Hospitalització Parcial-Hospital de Dia”. A continuació trobareu el resum de la comunicació:

“El “Taller d’ Arteràpia i Dansa Moviment Teràpia” es va iniciar a finals de maig del present any al Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’ Hospital Universitari Materno-Infantil Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat, Barcelona). Aquest Taller està integrat dins del calendari d’ activitats d’ aquest Servei i concretament al Servei d’ Hospital de Dia amb una periodicitat d’ una sessió setmanal (1 hora/setmana). El treball que es presenta gira en torn a les 20 primeres sessions que s’han dut a terme des de el dia 31 de maig al 18 d’ octubre i, donada l’ idiosincràsia del tipus d’ usuari relacionat amb els Trastorns de la Conducta Alimentària, les sessions es van enfocar des de l’ inici seguint els principis bàsics de la Dansa Moviment Teràpia (DMT) i des d’ un treball de cos com a territori i eina terapèutica.

Així, aquesta Presentació constitueix una primera reflexió sobre el paper que té la dansa, l’ expressió corporal i el moviment simbòlic en el tractament dels trastorns de la conducta alimentària, dins d’ un equip multidisciplinar.

El Taller proposa una intervenció des de allò corporal però busca un abordatge simultani entre la part verbal y no verbal, ja que el pensament i las emocions donen forma al moviment i els canvis en el moviment transformen la percepció que tenim de nosaltres mateixos i del mon que ens rodeja.

Durant aquestes primeres sessions s’ ha manifestat la necessitat de treballar l’ arrelament (grounding), el ritme, la sensorialitat i la kinesfera, a través de diferents dinàmiques grupals que busquen desenvolupar la imaginació i l’ expressió simbòlica per arribar a adquirir una major integració psicofísica i una aproximació a la seva imatge corporal.

La intervenció des de la DMT proposa desenvolupar un “nou llenguatge” que ajudi a identificar i expressar sentiments, reforçar l’ autoestima i desenvolupar les capacitats de relació amb altres persones.

Aquesta Presentació es fonamenta en l’anàlisi de l’efectivitat d’ un abordatge no verbal en aquest tipus de trastorns, en la descripció de les sessions grupals i en l’ ús de l’ Anàlisi de Moviment de Laban, que permetrà establir les bases d’ observació del perfil de moviment d’ aquests usuaris i orientar la intervenció. En definitiva, aquest primera reflexió busca afiançar el projecte terapèutic iniciat, mostrant les propietats terapèutiques de la dansa, la relació entre el que és creatiu i terapèutic i la necessitat de seguir investigant per a que aquesta nova vinyeta clínica vagi prenent “cos” dia a dia.
                                                                                                                                     Beatriz Langa”