La Dansa al I Congrés Nacional d’ Arteràpia

A finals de març es va dur a terme a Girona el “I Congrés Nacional d’ Arteràpia” organitzat per la Federació Espanyola d’ Associacions Professionals d’ Arteteràpia (FEAPA). La trobada, que va acollir a professionals de tot l’ estat, va abordar entre d’altres disciplines, la dansa. Un exemple és la participació de la creadora, dansaterapeuta i sòcia de l’APdC Beatriz Langa, que va presentar la comunicació en format pòster “ARTERÀPIA EN UN CAS DE FRACTURA INCOMPLERTA SACRA D’ UN COS DANSAIRE”. La publicació de la comunicació sortirà pròximament a les Actes del Congrés i podreu consultar el pòster original a la biblioteca de l’ APdC.

A continuació, trobeu el resum de dita comunicació:

“ARTERÀPIA EN UN CAS DE FRACTURA INCOMPLERTA SACRA D’ UN COS DANSAIRE”
(“Arteterapia en un caso de fractura incompleta sacra de un cuerpo danzante”).

La importància anatòmica de l’ os sacre, com a part de l’ estructura de l’ anell pèlvic, i el seu paper en mantenir l’ estabilitat d’ aquest i de l’ eix corporal, és fonamental en l’ ésser humà. A més, és posseïdor de moltes connotacions físico-psíquiques, emocionals, religioses i filosòfiques, no en va els romans li van donar aquest nom perque corresponia a la part lliurada als déus en els sacrificis. La lesió d’ aquest os destaca per dolor persistent, disminució de la mobilitat i afectació de la sensibilitat. En aquest estudi, es presenta un cas de fissura o fractura incomplerta de l’ os sacre d’ una ballarina de dansa contemporània, amb tractament no quirúrgic més un periode aproximat de dos anys de rehabilitació i fisioteràpia.

La ballarina està acostumada a moure’s, es mou per necessitat i per convicció i també per expressió i impressió de tot allò que l’ envolta. És per això, que en la rehabilitació van sorgir una sèrie de processos bio-psico-socials-espirituals que provenien d’ un cos que no es podia moure, sofrent, buit i amb una imatge corporal distorsionada. En definitiva, un espai desèrtic pel qual transitar i un “sacrifici” pel qual passar.

Basat en l’ Estudi de Cas como a metodología d’ investigació científica, es fonamenta en la descripció i anàlisi de l’ efectivitat de l’ Arteràpia en la darrera fase d’ aquesta rehabilitació. El collage realitzat (2’25×60), va fer possible explorar i experimentar amb un altre art que donés forma a aquest moviment intern de manera lliberadora i sense prejudicis, podent deixar una empremta corporal a cada fase del seu procés.

A través d’ aquest treball, es pot observar com l’ Arteràpia va fer possible que el cos recuperés un terreny on el seu significat es pogués reconstruir, on la creació va exercir un procés transformador i integrador i on la persona es va poder re-crear a si mateixa en un recorregut filosòfic-simbòlic únic.