Actualitat

La Cia. Gelabert Azzopardi compleix 30 anys amb la reposició de “Belmonte”

19/08/2010

La companyia Gelabert Azzopardi compleix 30 anys i amb motiu d’aquesta celebració obre la temporada 2010-2011 del Teatre Lliure de Barcelona amb la reposició i actualització d’un dels seus muntatges més emblemàtics, Belmonte,  que enguany es podrà veure del 16 al 26 de setembre a la Sala Fabià Puigserver.

Belmonte es va estrenar el 18 de novembre de 1988 al Mercat de les Flors de Barcelona i ara torna amb una part del mateix elenc que la va fer famosa fa 22 anys. Lydia Azzopardi tornarà a pujar als escenaris, després d’uns anys centrada en el disseny de vestuari. L’espectacle, que va esdevenir una peça emblemàtica de la dansa en Espanya, és una abstracció en termes coreogràfics, musicals i plàstics del món dels toros. L’obra utilitza l’extraordinària personalitat del torero Juan Belmonte (1892-1962) com a força d’inspiració. Creada per Cesc Gelabert, Lydia Azzopardi i Frederic Amat, no es tracta d’una descripció figurativa de las “corridas” de toros o d’una biografia cinematogràfica sinó d’una reinterpretació d’aquest món. La música de Belmonte és una composició original del polifacètic músic Carles Santos. D’altra banda, Frederic Amat va ser i segueix sent l’encarregat de dissenyar l’espai escènic i el vestuari.

30 anys Gelabert-Azzopardi

L’any 1980 començava la col·laboració entre Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi. Aquesta unió els va portar a actuar per Espanya, França i Itàlia. Va ser al 1985 quan van decidir posar un nom propi a aquesta col·laboració: Gelabert Azzopardi Compayia de Dansa. Aquell mateix any van presentar la seva primera producció de dansa de gran format: Desfigurat. Va ser l’any de la seva consolidació. Després de l’estrena de Belmonte l’any 88, la companyia va començar la seva expansió cap altres territoris, convertint-se en la companyia catalana més coneguda fora del territori espanyol.

L’agrupació compta amb un ampli repertori de coreografies de grup i solos -interpretats pel propi Gelabert-, que uneixen tradició i modernitat. Els treballs de Gelabert-Azzopardi han estat reconeguts amb nombrosos guardons, entre ells el Nacional de Dansa de Catalunya que va rebre el creador, el Premi Ciutat de Barcelona per Réquiem de Verdi; la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes i el Nacional de Danza, atorgat pel Ministeri de Cultura.