Actualitat

La Caldera Les Corts i la UAB organitzen unes jornades gratuïtes sobre coreografia política el 19 i 20 de setembre

27/08/2019
La Caldera Les Corts i el departament de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona organitzen les II jornades de coreografia política: El pensament com a metàfora de la dansa.
Aquestes jornades se centren en la creació coreogràfica que s’apropa a la filosofia per presentar els seus enunciats sobre política. Per això, s’agafaran de referència les veus de tres filòsofs: Agamben, Badiou, Rancière. Així, la filosofia, la seva política i la seva estètica seran eines per pensar les polítiques coreogràfiques. Es farà seguint un diàleg que han començat ja creadors escènics amb pensadors i investigadors de la filosofia estètica.
Dates i horaris

19 de setembre de 17 a 21h
20 de septiembre de 16 a 19h

A La Caldera les Corts (Carrer d’Eugeni d’Ors, 12, 08028, Barcelona).

Accés gratuït. Cal inscripció prèvia a jornadas.coreografia.politica@gmail.com


Més informació a aquí

Continguts

Interessa localitzar el moment (i la manera) en què l’exercici polític succeeix en el fer coreogràfic, ja sigui canviant un estat de les coses a nivell de pensament o bé, en un nivell de canvi d’ús d’una acció o activitat (i la seva repercussió futura). Es proposen dues maneres d’aproximació inicials de la coreografia per pensar la política (que no estan definitivament definides i són menys precises del que semblen): a) quan el gest performatiu coreogràfic s’acosta a la posada en pràctica de l’exercici de la política (entesa aquesta segons Rancière); b) quan aquest gest performatiu podria generar nous acostaments per pensar la política i el polític (segons entenen Agamben i Badiou la incidència de les arts en allò social).

Es proposen així mateix 3 diferenciacions o camins per abordar aquests dos incisos, que donen les pautes per a l’ordre del programa de les Jornades.
Art com a esdeveniment
Alain Badiou descriu l’experiència estètica de l’art com un esdeveniment que irromp el flux dels successos, que ens mostra un desajust (una injustícies, una opressió). L’experiència estètica, portadora d’una “veritat”
o oposició al desajust, ens compromet amb ella, marca un moment de consciència (social, real), que obre per al subjecte que l’enfronta tot un canvi cap al futur, sobre el qual pot actuar o no.
Art i la seva capacitat de suspensió i re-articulació del sentit
Agamben reprèn la idea de la poesia com a capaç d’una suspensió del sentit del llenguatge, interrupció útil per imaginar nous futurs. El pensador trasllada la noció del concepte de moviment del camp jurídic a l’estètic; reprèn el sentit d’aquest concepte per descriure com els sistemes de poder ordenen i organitzen les activitats d’un col·lectiu o grup social en benefici de la longanimitat de la seva governabilitat. Pensa la suspensió poètica de l’art amb una qualitat que obstrueix tal moviment; així, l’art pot suspendre algunes pràctiques, idees i fins i tot activitats supeditades a aquestes organitzacions oligàrquiques per obrir espais de recuperació de pensament i d’acció.
Art i la seva incidència en el sensible
L’obra de Rancière tensa les polítiques estètiques amb l’estètica de la política. Com doncs, aquestes dues activitats, coincidents en crear les condicons que visibilitzen noves maneres de pensar el món, poden tenir res a veure en l’acte performatiu, més enllà d’una simple relació formal? Es proposa que les arts podrien dotar de nous suports estètics que inaugurin els escenaris polítics, canviant, o aportant per a una re-configuració d’allò sensible, segons expressa el filòsof.
Què és el que la coreografia i la dansa ens assenyalen, per pensar la política quan prenen prestats els enunciats aquests per la filosofia.