Keith Morino: “Els docents de la dansa necessitem urgentment unir-nos i compartir”

Nascut a Canadà, Keith Morino va estudiar dansa clàssica, flamenc i modern al National Ballet School of Canada. És coreògraf i ballarí de dansa contemporània (Cia. Metros, Nederlands Dans Theater, IT Dansa…). Imparteix classes de dansa contemporània a l’Institut del Teatre i ho ha fet en altres centres i escoles, com ara la UAB, i companyies de Suècia, Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, França i Espanya. Aquest curs és el seu primer com a Director de l’Escola d’Ensenyament Secundari i Artístic/ Conservatori Professional de Dansa (EESA-CPD) de l’Institut del Teatre (IT). L’ APdC ha estat amb ell i ens ha explicat en quin moment està l’IT i el motiu de la Jornada de Portes Obertes.

Quin és l’objectiu de la Jornada de Portes Obertes que està duent a terme l’IT? Volem obrir l’Institut i l’Escola professional de dansa i fer més transparent tant lo bo como lo millorable. En aquest moment la docència en dansa necessitem urgentment unir-nos, tant l’Institut com les altres escoles. Estem en un moment de molta informació, de molts canvis, i on la formació de dansa s’ha d’actualitzar, i no crec que haguem de patir individualment, penso que podem compartir la informació, compartir idees, … Sé que dit així sona molt maco i que estem treballant amb un historial complex, però la intenció amb aquest primer pas és justament donar obertura.

Per què en aquest moment?
Mirant-ho fredament potser no és el millor moment per obrir portes: canvi de pla d’estudis, canvi de marc horari, canvi de direcció, canvi de criteris,…, és com exposar-nos al nuu, però és un gest que volem fer per dir: no volem amagar res, no tenim por a obrir, hi ha moltes coses que hem de treballar, sí, hi ha molts canvis que estem fent, i volem que la gent vegi que estem treballant tots pel mateix objectiu: ensenyar dansa.

Després de les Portes Obertes fareu una trobada…
Sí, tenim previst una trobada al gener amb la gent que ha participat a les Portes Obertes. Ara no hem tingut temps de preparar-ho, però volem crear un espai de conversa, de diàleg, de preguntes, de respostes, per això ho farem després de Nadal.

Serà una trobada per parlar de l’Institut o de l’ensenyament de la dansa en general?
En aquests moments, l’escola s’està fent un treball exhaustiu per actualitzar i concretar el nostre Projecte Curricular del Centre en les tres especialitats, en relació a l’aplicació del nou decret de mínims. Per aquest motiu, pensem que es important paral·lelament poder compartir i debatre qüestions més generals sobre l’ensenyança de la dansa. Ens hem d’actualitzar. Totes les escoles de dansa estem treballant per un mateix objectiu, per això estem oberts a que la gent que ha vingut a les portes obertes, si vol i pot, participi en la mesura possible en unes discussions obertes sobre les coses més generals que tota la professió hem de compartir.

A grans trets, en què ha de millorar l’Institut?
D’entrada hem de fer transparent el que estem fent, d’aquí aquesta Jornada de Portes Obertes. Històricament moltes coses s’han fet sense fil conductor per aconseguir objectius comuns, cosa que jo ho estic intentant corregir, ho vull i ho necessito. Hi ha molts professors en aquesta casa que tenen molta experiència i ens poden donar moltes coses importants i bones. Entre tots hem d’actualitzar, posar-nos al dia i sobre tot compartir al que sabem. Tant la gent que entri nova amb menys experiència però més actualitzats, com la gent que té més bagatge docent i té eines que no tenim els més joves, hem d’unir les nostres experiències. Vull insistir en el “fem una escola junts” . D’aquí també que obrim a altres escoles la possibilitat de d’aportar, debatre,… De fet, aquesta comunicació ja es fa en altres països i escoles on estan molt més centrats en l’alumne, en la seva millora,…, aquí la gent encara està defensant el que es seu, segurament perquè van sortir d’una època complicada històricament parlant. Encara que hi ha molta feina feta, no hem arribat en aquest nivell de compartir y fer transparent la part que pot ser comú entre els professionals.

Dóna la sensació que el sector està molt tancat, que ens costa compartir…
Si, però s’ha de veure que aquesta actitud ve donada perquè han hagut de lluitar molt i en el moment en que algú sent que es volen fer canvis, en alguns casos, és difícil que ho acceptin, i ho entenc però fins a cert punt, perquè ja estan sortint noves generacions, estem molt més comunicats amb el món exterior, tenim més contactes, tenim a l’abast molta informació i moltes referències i això s’ha d’aprofitar.

Fa uns dies la premsa recollia unes declaracions de Ramon Oller on assegurava que l’ Institut no crea talents. Com s’han rebut aquestes declaracions?
Hem hagut de respondre i tranquil·litzar a les famílies, però no vull contestar públicament, ni donar-li importància a aquest article.