El CoNCA analitza l’educació artística superior i incideix en les dificultats d’inserció laboral

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va organitzar la Jornada “Perspectives de l’Educació Superior Artística a Catalunya”, on es van presentar quatre informes centrats en la formació artística superior i la inserció laboral dels titulats. La jornada va reunir més d’un centenar de professionals, acadèmics i responsables institucionals amb qui es van compartir dades, tendències i reptes de futur de l’educació artística superior.

Durant la jornada va tenir lloc la presentació de l’informe L’educació superior artística a Catalunya. Anàlisi, diagnosi i propostes, que aporta una visió global del sistema i planteja un full de ruta de futur, a càrrec de Carme Ortiz i Ma. Dolors Tapias, autores de l’informe, amb la participació d’un grup d’expertesa format per Marc López, cap de la Unitat de Projectes Singulars del Consorci del Besòs; Magda Puyo, professora de l’Institut del Teatre i directora d’escena; i Núria Sempere, directora de l’ESMUC.

D’altra banda, també es van donar a conèixer tres informes d’aproximació a la professionalització de l’alumnat en els àmbits de la música, les arts escèniques, l’art dramàtic i la dansa, i les arts del circ, presentats per Laia Gall, responsable de projectes de D’EP Institut i autora dels informes.

Pel que fa als informes sobre la professionalització dels titulats en arts escèniques, música i circ, posen el focus en la necessitat de reforçar les competències pràctiques i transversals —com la gestió de carrera, els drets laborals o la promoció artística— i d’intensificar la connexió entre els centres formatius, el sector professional i les administracions. Els estudis, de caràcter qualitatiu, se centren en el període de transició entre la formació i l’inici de la trajectòria professional. En l’àmbit de la música i les arts escèniques, s’hi detecta l’accés complex al mercat laboral, marcat sovint per la intermitència i la combinació d’activitats laborals i la necessitat de reforçar la formació en àmbits com la gestió, els drets d’autor i els aspectes contractuals. En el del circ s’assenyalen mancances en el reconeixement acadèmic i dificultats en la continuïtat formativa en no disposar de titulació superior.

A l’informe L’educació superior artística a Catalunya. Anàlisi, diagnosi i propostes es destaca la complexitat derivada de la coexistència dels marcs universitari i d’ensenyaments artístics superiors regits per dues lleis diferents: la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU), i la Llei 1/2024, de 7 de juny, per la qual es regulen els ensenyaments artístics superiors (LEA). Les diferències, marcades pels respectius històrics i reconeixements, incideixen en aspectes com la governança dels centres, el professorat i la recerca. En aquest sentit es proposa avançar cap a un model més coherent, alineat amb els estàndards europeus.

Per últim, en la jornada també va tenir lloc la taula rodona «La formació artística superior. Nous horitzons», moderada per Mercè Gisbert, directora d’AQU Catalunya, on es va debatre sobre els reptes de futur i la necessitat d’adaptar els ensenyaments a les transformacions del mercat laboral i hi van participar Carme Ortiz i Ma. Dolors Tapias, coautores de l’informe, i els membres del grup d’experts que han participat en el treball sobre el futur de l’educació artística superior.

Podeu descarregar els documents complets que han motivat aquesta jornada clicant aquí.