IT Dansa protagonitza un documental sobre el “contrapàs”

La iniciativa conjunta de la Fira Mediterrània de Manresa, el Mercat de les Flors de Barcelona i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona permetrà la realització d’un documental cinematogràfic sobre el contrapàs llarg. El treball audiovisual, que s’estrenarà el proper novembre en el marc de la Fira, serà possible a partir de la trobada que recentment han realitzat la prestigiosa coreògrafa i directora de la companyia IT Dansa Catherine Allard i el veterà coreògraf de dansa tradicional Albert Sans.

Durant quinze dies del passat juliol al Mercat de les Flors de Barcelona, Catherine Allard i Albert Sans han treballat de manera conjunta amb els alumnes/ballarins de la companyia IT Dansa i han aconseguit donar una mirada nova sobre el contrapàs. Aquest treball de laboratori neix de la contraposició de dues trajectòries ben diferents. D’una banda, Albert Sans – director de l’Esbart Dansaire de Rubí del 1955 al 1990- ha treballat tota la vida el llenguatge de la dansa tradicional; de l’altra, Catherine Allard hi ha aportat una visió molt més contemporània del llenguatge i dels moviments del cos. El resultat ha estat la interpretació d’una nova versió actualitzada del contrapàs. Els ballarins han estat d’un perfil jove, sortits de la formació clàssica i de la contemporània, poc coneixedors de les practiques amateurs i tradicionals.

¿Què és el “contrapàs llarg”?
 El contrapàs llarg és una dansa popular d’origen religiós i de caràcter solemne i auster que, documentada des del segle XVI, s’havia ballat fins a mitjans del segle XIX. Els dansaires s’agafen de les mans i la ballen en semicercle inicialment al so d’una cobla de tres quartans formada per la cornamusa o sac de gemecs, la tarota, el flabiol i el tamborí. La paraula “contrapàs” es refereix precisament al pas fet en direcció contrària al pas precedent. Mentre es dansa, es canta o es recita un text que narra els esdeveniments de la passió de Crist.

El contrapàs és d’una durada prou llarga i alhora coreogràficament prou complicat, fet que va acabar afavorint la seva letargia a la segona meitat del XIX. L’any 1991 es va recuperar el ball gràcies a la iniciativa del músic Sebastià Bartolet i dels coreògrafs Agustí Ros i Àngel Marginedes. El 1993 es va tornar a escenificar amb el nom de “El Divino” i des d’aleshores es representa cada any el dissabte de Rams a la plaça de l’església de Sant Vicenç de Torelló, on un grup d’una quinzena de balladors i balladores l’interpreten acompanyats d’un cor d’homes –de deu a quinze cantaires- amb tres timbals i una flauta.

Presentació del documental: 8 de novembre
El procés de treball efectuat al Mercat de les Flors ha estat la base per al documental dirigit per Núria Oliver. Oliver sintetitza en la seva persona les arts de la dansa i dels audiovisuals, destacant la seva experiència internacional durant una llarga temporada a la ciutat nordamericana de Nova York. L’audiovisual serà presentat la darrera jornada de la Fira Mediterrània, diumenge 8 de novembre, a l’Auditori de Caixa de Manresa a la plana de l’Om. Tant Catherine Allard com Albert Sans hi seran presents i explicaran tot el procés de creació fins arribar a la nova lectura d’aquest contrapàs.