Formació APdC: poètiques del cos

Si s’entén la dansa com a llenguatge del moviment, si es pren el cos com a discurs, podem plantejar-nos quines són les relacions del cos i la seva dansa amb el text, el llenguatge o el discurs. La dansa ha estat sovint un vehicle de discurs, de protesta, de revelació d’una veritat, de posicionament ideològic, la dansa ha estat també manifestació de la festa, celebració de la vida i fins i tot de la mort. La dansa és una manera de comunicació i el cos és un vehicle a través del qual moltes vegades s’expressa un missatge. D’aquí neix el seu poder i en això radica la seva força, és per això, que fins i tot en temps de crisi, sobretot tenint en compte la situació actual, la dansa continua sent una peça clau i juga un paper molt important en l’entramat social. Però quines són les relacions del cos amb el text? Com s’escriu des del cos? Com s’escriu o com es parla amb el cos?

Atès que la literatura ha teoritzat moltes d’aquestes qüestions, Verónica Hernández, graduada en estudis literaris, ballarina i coreògrafa, ens proposa un itinerari que va des del cos aliè d’Hélène Cixous fins al cos eròtic de Georges Bataille. És a dir, es parlarà d’allò que la teoria literària, més concretament, el postestructuralisme francès, ha plantejat sobre el cos. El cos aliè, el cos utòpic, el cos com a espai, cossos de desig, cossos de plaer, el cos eròtic i el cos nu són alguns dels exemples que es presentaran per tal de parlar sobre l’allunyament de la dona respecte al seu cos, sobre allò que es considera ideal o moral, sobre la manera en què la dansa articula tots aquests llenguatges del cos, etc. Es prendrà el butoh o el gaga com a llenguatges del moviment o la dansa social com a vehicle de discurs i de vida.

SESSIÓ POÈTIQUES DEL COS

Dilluns 22 de juny de 10.30h a 12.30h
A traves de zoom