Actualitat

Un pas històric per al sector: reconegudes la intermitència i la compatibilitat de jubilació amb activitat artística

11/01/2023

Des de la Confederació d’Artistes-Treballadors de l’Espectacle (ConArte), de la qual en forma part l’APdC, volem traslladar la nostra satisfacció per l’aprovació del Reial decret llei que recull dues de les principals reivindicacions que des de fa anys defensem, el reconeixement de la intermitència del sector i la compatibilitat de la jubilació amb lactivitat artística.

Per arribar a aquest reconeixement legal ens hem de remuntar a l’aprovació de l’informe per a l’elaboració de l’Estatut de l’Artista el desembre del 2018, després de dos anys de compareixences que van començar el juny del 2016, en què es reconeixia la necessitat de modificacions en múltiples normes de l’àmbit de contractació, Seguretat Social i IRPF dels treballadors de la cultura, tant tècnics com artistes. Aleshores, van ser poques i amb comptagotes les mesures aprovades per adoptar aquestes recomanacions.

Es van aconseguir la creació de la situació d’inactivitat per garantir l’accés a les prestacions de maternitat/paternitat, la compatibilitat de la jubilació amb els drets d’autor o la inclusió dels tècnics i el personal auxiliar de la cultura a l’àmbit d’aplicació de la relació laboral especial regulat al RD 1435/1985. Mesures que van permetre adaptar mínimament la legislació a la realitat dels treballadors de la cultura.

No obstant això, fins avui les dues mesures que segons ConArte eren essencials s’havien resistit: la intermitència i la compatibilitat del treball i la pensió.

Amb la publicació, avui, dimecres 11 de gener, al BOE del Reial decret llei 1/2023 de mesures urgents en matèria d’incentius a la contractació laboral i millora de la protecció social de les persones artistes, es recull a la seva disposició addicional 51 una prestació de desocupació especial per als treballadors de la cultura adaptada a les seves especialitats de contractació, la intermitència, que permetrà emplenar buits i tenir vides laborals completes que permetin un accés a pensions de jubilació dignes.

Aquesta prestació, que recull pràcticament íntegra la proposta elaborada per ConArte el 2019, estableix una prestació contributiva que cotitza a jubilació, a la qual s’accedeix amb 60 dies de treball efectiu en un període de 18 mesos, o de 180 dies cotitzats en el període de 6 anys, amb una quantia entre el 80 i el 100% de l’IPREM i amb una durada de 120 dies de prestació.

Aquesta mesura permetrà un accés al sistema de protecció adaptat a la intermitència pròpia de la majoria dels treballadors de la cultura i alternatiu a la prestació per desocupació ordinària.

Des de l’AADPC s’ha realitzat un esquema útil per comprendre com es tradueix aquesta mesura a efectes pràctics:

A més, les disposicions finals primera i quarta reconeixen la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el desenvolupament de treballs per compte aliè en l’àmbit artístic i de creació, amb caràcter general i en tota la seva extensió (classes passives, pensió ordinària i pensions no contributiva). Això suposa un important avenç per eradicar conductes indesitjades en una professió netament vocacional.

Després d’àrdues negociacions i una llarga reclamació per al reconeixement de les especificitats del treball dels artistes, aquestes mesures suposen un gran pas en l’adaptació de les normes generals a la realitat d’aquest col·lectiu que sense haver-se recuperat de la crisi econòmica es va veure especialment copejat per la pandèmia. Sabem que encara queda molt per fer per a la dignificació del sector, però amb aquest èxit ens acostem més als objectius que al seu dia ens vam proposar amb l’Estatut de l’Artista.