Ens acomiadem del fotògraf de dansa Josep Aznar

Als 59 anys, ens deixa Josep Aznar, un dels primers fotògrafs de dansa de Catalunya.

Enginyer de formació, de ben jove es va dedicar a la seva passió: la fotografia. Va començar al 1977 i des de llavors no va parar de testimoniar, a través de la seva càmera, moments històrics de la dansa. Disposava del més complet arxiu de fotografies de dansa d’aquest període al nostre país.

Les seves fotografies van protagonitzar més de 20 exposicions, a centres com el Teatre Lliure, el Centre Cultural Blanquerna de Madrid, el Palau Robert de Barcelona, l’Ajuntament de París o el Parlament Europeu d’Estrasburg.

Va participar en una desena de llibres entre els que destaquen 25 Anys de Dansa. Centre Cultural Caixa Terrassa (2009) o L’espai, 10 anys en Dansa (2003), va col·laborar en diverses revistes dedicades a l’escena, com Dansa 79, Susy-Q, Monsalvat o Escena, va treballar per a moltíssimes companyies de dansa, entre d’altres: Ballet de Zuric, Última Vez / Wim Vandekeybus, Ballet Nacional d’Espanya, Companyia Antonio Gades o Víctor Ullate Ballet.

Al 2009 va guanyar el Premi Dansacat, en la categoria de Reconeixement Professional. Precisament, l’APdC li va fer aquesta entrevista com a finalista al premi:

Josep Aznar era molt estimat al sector de la dansa. Volem dir-li adéu compartint les paraules de comiat de dues persones molt properes a ell.

Adéu al “nostre fotògraf”, per Montse Otzet:

“Fa poc que ens has deixat i et puc dir que ja t’enyoro, com segurament ho està fent molta gent de la nostra professió, és a dir del món de la dansa.

Sens dubte, tu has estat el nostre fotògraf, l’home que amb la seva sensibilitat ha captat imatges de cossos plens de passió que es lliuraven al sublim art del moviment. Amb la teva càmera sabies disparar en el moment just perquè el gest del ballarí quedés immortalitzat per sempre més davant els nostres ulls. Immortalitzat com tu també seràs a través de les teves fotos.   

Recordo la teva ironia, fina, intel·ligent i moltes vegades amarga. La d’un home que es rebel·lava contra les injustícies del món i denunciava l’absurditat que hi ha entre l’art i la burocràcia.

La teva sensibilitat no tan sols s’aprecia en les teves fotos sinó que també era present en les teves paraules i en la il·lusió en què, malgrat les dificultats,  vivies la teva professió…”

(llegir l’article sencer aquí).

Adéu a Josep Aznar, el fotògraf de Dansa de Catalunya, per Xènia Guirao:

“Qui el coneixia sap que -a banda d’un gran professional que va captar amb el seu objectiu milers d’imatges que formen part de la història de la dansa de Catalunya, i també de companyies estrangeres que hi han passat- era una persona especial, peculiar, no es creia un artista com d’altres fotògrafs (tot i que per a mi ho serà sempre), ni tenia ínfules de res, era una persona accessibe, modesta, tímida en un primer moment… Recordo animar-lo a presentar-se als Premis Dansacat 2009 de l’APdC, i com en guanyar (per votació popular) ni s’ho creia, i va pujar tot nerviós a recollir el modest reconeixement.

Sempre amb el seu humor àcid (amant de Groucho Marx, deia que li hauria agradat ser actor còmic), i les seves ganes de parlar. Parlar sobre món, l’actualitat, la política, la dansa, la fotografia, la precarietat laboral, els becaris,... sempre reivindicatiu i defensor dels drets laborals dels treballadors. Quantes vegades no li hem hagut de dir…’ ja parlarem Josep’ perquè les converses amb ell, sempre interessants, podien allargar-se hores i hores i els nostres ritmes no ens permetien aturar-nos prou, quina llàstima… I ara les paraules es queden curtes per recordar-te, i un voldria reprendre les converses i que no acabessin mai…”

(llegir l’article sencer aquí).

La vetlla es farà al Tanatori de les Corts a partir de dijous 11 de maig a les 18h. La Cerimònia serà divendres 12 de maig a les 11.30h, i a les 13h es farà la incineració a Montjuïc.