El Re-Mou-Te 2016 es posa en marxa per posar en valor el patrimoni coreogràfic de Catalunya
06/06/2016
– Les sol·licituds es poden presentar del 6 al 27 de juny
– Els nous treballs coreogràfics es presentaran al públic el 21 d’octubre a La Caldera Les Corts
L’APdC i la Fundació SGAE posen en marxa avui la segona edició de «Re-mou-te, recuperant el llegat coreogràfic de Catalunya». L’objectiu de la iniciativa continua sent apropar creadors de dansa de diferents generacions, i posar en valor el llegat coreogràfic de Catalunya. La transmissió de coneixement entre els artistes de diferents edats i amb diferents punts de vista permetrà revisar i revisitar peces coreogràfiques ja creades, per arribar a la creació i presentació d’un nou treball, ja sigui una deconstrucció, una continuació del treball original, etc., amb total llibertat per als creadors/es que es trobin, tant a nivell d’estils com de format (espectacle, vídeo, taller, intervenció, exposició, instal·lació, etc.).
Formaran part Re-mou-te 2016 les companyies catalanes que es van crear coincidint amb els inicis de la dansa contemporània a Catalunya: Ballet Contemporani de Barcelona (1977-1997), Cia. Avelina Argüelles (1980-1998) i La Sota de Bastos (1985-1996) , i creadors i/o creadores que estiguin interessats en fer una nova creació partint del material existent, escollits mitjançant convocatòria.
A més de la presentació pública, el creador/a escollit també desenvoluparà una proposta formativa. El projecte creatiu anirà acompanyat d’un enregistrament en les diferents fases del procés per tal de documentar-lo i poder disposar d’un material que formarà part de l’arxiu gràfic de la història de la coreografia contemporània catalana.
Els coreògrafs i coreògrafes interessats en participar a Re-mou-te 2016 hauran de triar una d’aquestes tres peces per a fer el treball de revisió: Frida (1993) de Ballet Contemporani de Barcelona; El món, la carn (l’últim cop) (1995) de Cia. La Sota de Bastos, i Perfums (1993) de Cia. Avelina Argüelles. Les filmacions d’aquests espectacles es poden visionar al canal de vimeo de l’APdC.
Les bases de la convocatòria s’han fet públiques avui i el termini de presentació de sol·licituds comença, també avui, i restarà oberta fins al 27 de juny.
CRÒNICA DE LA RODA DE PREMSA
Aquest matí ha tingut lloc la roda de premsa de presentació de Re-mou-te 2016 amb l’assistència de Gemma Calvet, presidenta de l’APdC; Ramon Muntaner, i Anna Valls, directora del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. Els han acompanyat la coreografia Amèlia Boluda, de Ballet Contemporani de Barcelona, i Jordi Cardoner, de Cia. La Sota de Bastos.
Ramon Muntaner, director de la SGAE a Catalunya i Balears, ha iniciat l’acte i ha recordat que «una de les coses que més preocupa a la Societat General d’Autors i Editors és donar a conèixer i que no que es perdi el repertori. Un país es defineix a sí mateix pels seus continguts i per les persones que s’expressen en els camps de l’art. Totes les arts pateixen i una de les quals ho pateix més és la dansa ja que és difícil mantenir en la memòria les coreografies. Per aquest motiu, com a Fundació SGAE estem molt contents de tornar a fer possible aquest projecte per segon any consecutiu. És important revistar i reconstruir, o deconstruir, dos creadors i el seu resultat final. Són com dues energies que es fusionen i que eclosionen en un nou treball».
Per la seva part, la presidenta de l’APdC Gemma Calvet ha destacat que «s’ha de posar en valor l’art coreogràfic ja que és un art efímer» i ha assenyalat les novetats de la convocatòria de Re-mou-te 2016. «Enguany ens hem centrat en peces de companyies creades els anys 70 i 80, dels inicis de la creació coreogràfica a Catalunya. Les companyies que han ofert les seves peces no estan en actiu, com l’any passat, i no hi ha requisit de ser menor de 30 anys per revisitar una coreografia». «A Re-mou-te 2015 es van coreografiar tres peces i enguany només una per generar un marc on poder aprofundir en la visualització d’un únic treball i la seva reformulació per part d’un altre coreògraf o coreògrafa». Calvet també ha explicat que «els nous treballs coreogràfics s’estrenaran el 21 d’octubre a La Caldera. Serà una projecció de la peça original, a continuació una exhibició de la peça actual i, finalment, hi haurà un col·loqui amb el públic per parlar de les dues peces i el fet creatiu».
A continuació, Anna Valls, directora del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre, ha exposat el seu interès per «preservar el material gràfic, audiovisual i escrit relacionat amb les arts escèniques —especialment amb el teatre i la dansa— per tal de poder estudiar els artistes, les obres i les companyies de tots els temps. És important recopilar documentació dels processos creatius (contractes, notes, correspondència, etc.), que és el que permetrà estudiar el creador i la seva creació anys després».
La coreògrafa, ballarina i pedagoga Amèlia Boluda de la companyia Ballet Contemporani de Barcelona va formar part de Re-mou-te 2015 com a membre del jurat i enguany és una de les coreògrafes que ofereixen la seva obra per ser revisitada: Frida (1993). Per Boluda «el fet de revisitar una obra és molt important per al coreògraf creador. En aquest sentit, crec que és important que el coreògraf estigui viu per poder donar el seu consentiment i també per a que vegi que la seva obra, que ha estat revisitada i remoguda, mai és igual. Revisitar és bàsic per la memòria històrica de la cultura, és fonamental».
Finalment coreògraf, ballarí i pedagog Jordi Cardoner ha parlat de la seva peça, El món, la carn (l’últim cop) (1995), la darrera coreografia que va crear La Sota de Bastos com a companyia. Per Cardoner aquesta és «una peça que no es pot considerar de repertori, la qual cosa facilita que sigui revisitada, deconstruïda i construïda amb llibertat. La Sota de Bastos es va desfer com a companyia el 1995 perquè els seus membres enteníem que havíem de ser una plataforma de creació».
La coreògrafa Avelina Argüelles no ha pogut assistir a l’acte però se n’ha recordat que d’ella es pot revisitar la peça Perfums (1993), la qual es basa en la idea de les estructures ternàries del perfum. En aquest cas, Perfums consta de les parts Ritual, Quotidià i Romàntic Evaporat.