El Dansand es redueix a 2 muntatges

Els comuns d’Ordino i Encamp retallen el nombre d’espectacles del festival a la meitat per a la pròxima edició i pensen a orientar-lo cap al públic jove

La continuïtat del festival de dansa contemporània Dansand, que organitzen cada any conjuntament els comuns d’Ordino i Encamp, està garantida, segons ha explicat al Diari la consellera de Cultura ordinenca, Bernadeta Coma. Tot i que encara és molt aviat per especificar en quines condicions es farà la propera edició del cicle de dansa, el que ha volgut deixar ben clar la consellera és que la voluntat dels organitzadors és seguir amb el festival, encara que atorgant-li una dimensió que s’ajusti al moment econòmic de contenció en les arques públiques i al nivell de públic assolit en la darrera edició.

Des de la seva fundació, sota el mandat d’altres equips de govern i d’altres conselleres de Cultura, el Dansand havia nascut amb una clara vocació de fer en certa manera pedagogia entre el públic andorrà, poc avesat a veure propostes de dansa contemporània dalt dels escenaris del país, més acostumats a rebre estrelles mediàtiques de dansa clàssica o molt sovint espectacles de flamenc.

Coma explica que el Dansand ha arribat fins i tot a la junta de govern del comú ordinenc on es va tractar la setmana passada i que la voluntat de continuar amb la proposta queda garantida perquè així ho va acordar l’òrgan de direcció del comú ordinenc. En tot cas, però, Coma afirma que els habituals del Dansand no han d’esperar un programa com el d’anys anteriors perquè “hem decidit que continuaríem, però no serà com l’any passat”. “Ha costat quatre anys posar-lo en marxa –hi afegeix la consellera– i potser caldrà reorientar-lo, dirigint-lo cap a les propostes més contemporànies i intentant de despertar l’interès cap als joves”.

El Dansand va néixer fa quatre anys a partir de l’aliança de les conselleres de Cultura dels comuns d’Encamp i Ordino, que van decidir obrir una finestra a un tipus d’espectacle poc present als escenaris del país. La proposta va néixer conscientment sabent que el públic per a aquest tipus de propostes a Andorra si existia hauria d’anar-se creant amb el temps. Així doncs, les bases fundacionals del festival establien que calia temps perquè cada vegada s’hi acostés més gent als espectacles contractats.
Amb tot, però, el festival ha acollit aquests anys companyies de reconegut prestigi. Es va començar amb una atenció especial amb companyies procedents de l’Estat espanyol, com és el cas de Cesc Gelabert o Àngels Margarit, i en la darrera edició es va finalment convidar també una compa­nyia com la del Ballet de Biarritz procedent de França.
 
El festival ha obert també les portes al flamenc i, en aquest sentit, en la darrera edició es va presentar , 13 rosas, un muntatge premiat amb els guardons Max a Espanya i que explica la història de 13 dones republicanes que van morir a la guerra civil espanyola.