El CoNCA publica un informe sobre l’estat de la cultura i de les arts catalanes abans de la pandèmia
19/11/2020
El CoNCA presenta el seu novè Informe anual, dedicat al 2019, i ofereix una primera aproximació a l’afectació provocada per la pandèmia el 2020.
3,5 milions d’espectadors de teatre
El sector de les arts escèniques va experimentar el 2019 un increment del 6,2% del nombre d’espectadors als teatres de Catalunya i va superar els 3,5 milions. Per contra, la recaptació va caure un 1,1% i es va situar en 6,9 milions d’euros.
La despesa pública en cultura: 140 euros per habitant
Els indicadors de referència dels pressupostos públics destinats a la cultura mostren dades positives. Després d’anys de caiguda continuada, a partir del 2014 els pressupostos s’estabilitzen i inicien un lleu increment majoritàriament provinent de la millora de les partides destinades a cultura per part dels ajuntaments i de les diputacions. El pressupost destinat a cultura pel conjunt de les administracions catalanes l’any 2019 s’estima que arribarà als 1.073 milions d’euros (un 5,9 % més que l’any anterior). Aquesta quantitat situaria la despesa pública en cultura en 140 euros per habitant i any, set euros més per habitant i any que l’any anterior. Recordem que el pressupost destinat a la cultura per part de la Generalitat continua representant un 0,8% del pressupost total, i que l’objectiu seria assolir el 2%. Amb aquest percentatge, la despesa pública arribaria als 200 euros per habitant, una xifra que ens aproparia a la de països europeus com Bèlgica, Finlàndia o els Països Baixos.
La despesa total dels ciutadans catalans en oci i cultura s’ha situat en 5.315 milions d’euros el 2018, una xifra similar a la de 2017, però inferior a la registrada el 2015, any en què va arribar a 5.624 milions. Sembla que es confirma aquesta lleu caiguda iniciada el 2016, fet que ens allunya encara més dels volums de despesa previs a la crisi, on era habitual que se superessin els 7.000 milions.
Primeres valoracions de l’afectació de la pandèmia al sector català
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha realitzat un seguiment dels sectors durant el 2020 i treballa en una valoració de l’impacte final de la covid-19. Les primeres dades que arriben donen compte de la seva magnitud: segons el Departament de Cultura, les empreses culturals durant el mes de gener del 2020 van aconseguir una facturació de 45 milions d’euros en un inici d’any espectacular que superava la mitjana mensual, la qual es situava entre 37-40 milions de facturació. Després del primer confinament, aquesta xifra va caure en picat fins als 8 milions d’euros en el moment més crític, el mes d’abril. A finals de juliol —darrera dada facilitada pel Departament de Cultura en el moment de tancament d’aquest informe— la facturació de les indústries culturals s’havia recuperat lentament fins a arribar als 25,4 milions, una xifra encara molt llunyana de la mitjana mensual de facturació d’aquest sector. Una de les conseqüències d’aquesta caiguda és la davallada de les afiliacions a la Seguretat Social: el mes de juny del 2020, les empreses culturals van perdre un 8,7% d’afiliats respecte del desembre de 2019, davant el 3,6 % de pèrdua d’afiliats del total empresarial de Catalunya.
D’altra banda, a inicis del primer confinament, un total de 4.816 empreses culturals van acollir-se a la situació d’ERTO amb un total de 43.927 empleats afectats. A inicis de juliol aquestes xifres havien augmentat considerablement, fins a arribar a 5.888 empreses i 52.997 empleats en situació d’ERTO. Aquesta dada indica que un cop acabat el confinament el sector cultural continua tenint dificultats extremes per aconseguir la normalitat.
Grans pèrdues d’ingressos dels principals equipaments culturals
Des del sector públic, les pèrdues d’ingressos dels principals equipaments culturals a causa de la cancel·lació de la programació d’activitat són milionàries. Encapçalen la llista el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana, amb més de 10 milions de pèrdues cadascun; l’Auditori de Barcelona s’apropa als 5 milions de pèrdues; i la Fundació Gala – Salvador Dalí i la Fundació Joan Miró superen els 4 milions de pèrdues cadascun. Les del MNAC, el TNC, el MACBA o el Teatre Lliure voregen els dos milions d’euros les dues primeres, i el milió i mig les dues segones. Aquests són els exemples més desatacats pel gruix de la caiguda de la facturació, però cal tenir present que totes les institucions culturals sense cap excepció acabaran l’any 2020 amb un retrocés important dels ingressos per activitat.