El CoNCA fa públic l’Informe Anual sobre l’Estat de la Cultura i de les Arts Escèniques 2017
23/11/2017
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) radiografia anualment la situació del sector cultural i presenta l’informe al Parlament de Catalunya, els agents responsables de les polítiques culturals del país i els partits que concorren a les eleccions del 21 de desembre. Carles Duarte i Gemma Sendra, president i vicepresidenta del CoNCA, han traslladat avui les conclusions de l’informe de 2017 als mitjans de comunicació i el sector cultural, implicat en aquest estudi mitjançant un procés participatiu.
L’estudi inclou un primer capítol amb l’anàlisi de les polítiques culturals al país, cinc articles encarregats a experts en estratègies de difusió de la cultura a l’entorn digital (Helena Casas, Jaume Colomer, Àlex Gutiérrez, Montserrat Peñarroya i Pepe Zapata) i un últim apartat dedicat a les dades de la cultura, que el CoNCA recull des del 2013 per identificar des d’una perspectiva àmplia les tendències del sector a nivell econòmic i social. Conclou amb un conjunt de recomanacions d’actuacions urgents a dur a terme.
La cultura de l’any en dades
La lleu recuperació de les dades sectorials detectada en el darrer informe anual ha continuat en alguns dels sectors, però ha quedat estancada o ha retrocedit en altres. Creixen tímidament tres indicadors inclosos a l’informe: la facturació del sector editorial (un increment del 5,5 %), els assistents i la recaptació de la música en viu (creixen un 4,5 % i un 8,6 % respectivament) i la quota de pantalla del cinema català (es situa al 9,2 % del cinema exhibit a Catalunya). En canvi, es mantenen pràcticament igual el nombre d’espectadors totals del cinema i els del teatre. Baixen respecte a l’any anterior el nombre de visitants i els documents prestats a les biblioteques del país (un 1,2 % i un 5,2 %), el volum de facturació de la indústria discogràfica, que continua en els seus mínims històrics (amb un descens del 11,6 %), i les visites als museus i col·leccions de Catalunya (un 5,7 %).
Després d’un repunt de la despesa privada en oci, espectacles i cultura els anys 2014 i 2015, el 2016 s’ha situat en 5.273 milions d’euros, un 6,2 % menys que l’any anterior. Aquest import situa la despesa en oci, espectacles i cultura en un 5,8 % del total de la despesa que realitzen les famílies catalanes. Una altra dada significativa és el valor afegit brut de la cultura a Catalunya: l’any 2014 va suposar 3.758 milions d’euros, és a dir, un 2,0 % de la riquesa generada pel conjunt de l’economia catalana. Aquesta xifra representa una millora del 8,3 % respecte a la de l’any anterior, però encara queda lluny de les dades que es registraven a inicis de dècada (es situa un 18,5% per sota de la registrada l’any 2010).
La cultura, eix de les polítiques públiques
Aquest informe es fa públic en unes circumstàncies excepcionals, en les quals el CoNCA reclama la centralitat de la cultura en la configuració de les polítiques públiques. La precària situació econòmica de la darrera dècada i els canvis de direcció en l’acció desenvolupada pel Departament de Cultura han tensionat el teixit cultural i artístic del país, i per revertir aquesta situació de mínims el CoNCA es marca com a prioritat sumar esforços en l’Acord Nacional de Cultura, que permeti tenir una visió compartida de la política cultural més enllà dels mandats polítics.
Reclama un cop més a la Generalitat que destini el 2% del seu pressupost per a la cultura, el que suposaria incrementar la despesa pública en aquest sector dels 116 euros actuals per habitant a 216 i representaria els fonaments per a la construcció d’un nou marc de finançament estable.
A més, en un context de reducció de recursos públics durant els anys més aguts de la crisi, s’ha fet imprescindible un sistema basat en els incentius fiscals que actuï en quatre línies de millora: incrementar els incentius de les aportacions privades a l’activitat cultural (mecenatge cultural), definir el marc fiscal del finançament participatiu, impulsar les bonificacions fiscals per al consum cultural i dissenyar avantatges fiscals per a les inversions destinades als sectors més industrialitzats.
La política cultural arreu del territori
L’enquesta realitzada al darrer informe s’ha completat enguany amb un treball més qualitatiu, que ha recollit amb especial interès les veus del territori. Es confirma la necessitat d’augmentar la cooperació entre la Generalitat i l’administració local com un element de desenvolupament cultural efectiu del país, un autèntic clam del sector.
Alhora cal millorar l’acció dels ajuntaments més petits mancomunant activitats o dotant els consells comarcals de recursos econòmics, tècnics i humans. En alguns territoris, s’ha apostat per mantenir una activitat cultural continuada que deixi de banda les propostes estiuenques que només responen als interessos turístics i no a les necessitats culturals de la ciutadania.
Per tal que els equipaments nacionals puguin desplegar tot el seu potencial és necessària una aposta decidida de la política cultural per apropar la cultura al conjunt del territori i generar l’interès dels ciutadans pel fet cultural.
Els drets dels treballadors de la cultura
La diagnosi i reflexió sobre els drets dels treballadors de la cultura que va encetar el CoNCA l’any 2014 ha generat un ampli consens entre els diferents col·lectius implicats. Per això, ara és el moment que l’anomenat Estatut de l’artista passi definitivament a un estadi legislatiu per disposar, com més aviat millor, d’un marc legal que ajudi a construir un entorn digne per al desenvolupament de les professions vinculades amb la cultura.
Aquest document amb 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura, publicat pel CoNCA, ha estat la base per a la creació al Congrés dels Diputats d’una subcomissió de treball per impulsar la redacció d’una llei específica per als treballadors de la cultura. El CoNCA dóna la benvinguda a la subcomissió però adverteix del perill que corre un text com aquest de quedar-se en grans declaracions d’intencions que després no tenen una aplicació pràctica en el dia a dia dels treballadors culturals.
Educació i cultura
Preocupa en aquest informe el fet que l’educació artística cada cop tingui menys rellevància en el currículum escolar, i posa l’accent en la necessitat que el Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament col·laborin per garantir l’accés a la cultura, que és el que ha d’incidir en la igualtat d’oportunitats i possibilitar l’ascensor social.
L’informe també subratlla la necessitat d’un sistema dels ensenyaments artístics de caràcter professional que articuli millor l’actual oferta educativa i doti de major professionalització el sector cultural.
Mitjans de comunicació
Cal augmentar també els espais dedicats a la cultura i a les diferents manifestacions artístiques en els mitjans de comunicació públics, tant als canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals com a les televisions locals.
Descarrega el resum de dades de l’Informe Anual de les Arts Escèniques 2017