El 27 de març se celebra el Dia Mundial del Teatre

El Dia Mundial del Teatre, creat el 1961 a Viena per l’Institut Internacional del Teatre (ITI), se celebra anualment el 27 de març tant pels centres ITI com pel conjunt de la comunitat teatral internacional. L’ITI és una de les organitzacions més importants no governamentals internacionals en l’àmbit de les arts de l’espectacle. En l’actualitat hi ha centres ITI en un centenar de països. Per assenyalar l’ocasió s’organitzen diversos esdeveniments nacionals i internacionals.

Un dels més importants és la difusió d’un Missatge Internacional, escrit, a invitació de l’Institut Internacional del Teatre, per una personalitat del teatre de talla mundial. Aquest any, el prestigiós director teatral Robert Lepage (Quebec, el Canadà) ens relata una fàbula sobre el naixement del teatre per calmar els qui temen recórrer a la tecnologia sobre les taules.

A Barcelona, el Dia Mundial del Teatre se celebrarà a les 12 del migdia a la Plaça Margarida Xirgu. Durant l’acte, es llegirà el Missatge 2008 de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya (AADPC) i el Missatge Internacional del dramaturg Robert Lepage. I a més, es retrà homenatge a Josep Palau i Fabre i Mercè Rodoreda i es donarà la benvinguda a la professió als alumnes que han finalitzat els estudis d’arts escèniques en el curs 2006-2007.

S’uneixen també a aquesta celebració: AISGE, SGAE, ACET, Associació de Professionals de Circ de Catalunya, Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, Unió de Músics de Catalunya, Associació de Realitzadors de Catalunya, Guionistes Associats de Catalunya, Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat, Institut de Cultura de Barcelona i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona

Missatge internacional de Robert Lepage

Hi ha diverses teories sobre els orígens del teatre, però la que més a fons m’ha arribat té forma de faula. Una nit, en temps immemorials, un grup d’homes es trobaven reunits en una pedrera per escalfar-se al voltant del foc i explicar-se històries. De sobte, un d’ells tingué la idea d’alçar-se i jugar amb la seua ombra per il·lustrar el relat. Amb l’ajut de la llum de les flames, féu aparèixer sobre els murs de la pedrera uns personatges més grans que en la realitat. La resta, bocabadats, reconegueren de seguida, un darrere l’altre, qui era el fort i qui el feble, qui l’opressor i qui l’oprimit, qui el déu i qui el mortal.

Avui dia, la llum dels projectors ha substituït la foguera original, i la tramoia, els murs de la pedrera. I mal que pese a alguns puristes, aquesta faula ens recorda que la tecnologia és a l’origen mateix del teatre i que no l’hem de percebre com una amenaça, sinó més aviat com un element integrador.

La supervivència de l’art del teatre depèn de la seua capacitat d’inventar-se de nou mitjançant la incorporació de noves eines i nous llenguatges. Si no, ¿com podria el teatre continuar sent testimoni dels grans reptes de la seua època i promoure l’entesa entre els pobles, si ell mateix no mostrara una actitud oberta? ¿Com podria vanagloriar-se d’oferir solucions als problemes d’intolerància, d’exclusió i de racisme si, en la seua pròpia pràctica, s’oposara a qualsevol tipus de mestissatge i d’integració?
Per representar el món en tota la seua complexitat, l’artista ha de proposar formes i idees noves i confiar en la intel·ligència de l’espectador, el qual és capaç, al seu torn, de distingir la silueta de la humanitat en aquest joc perpetu de llum i ombra.

És cert que a força de jugar molt amb foc, l’home corre el risc de cremar-se, però no és menys cert que té també l’oportunitat de fascinar i donar llum.

Robert Lepage
Quebec, 17 de febrer de 2008