Aurora Pons, història de la dansa a Espanya durant la segona meitat del s. XX

El passat 4 de gener ens va deixar Aurora Pons a l’edat de 79 anys. Ballarina, coreògrafa, professora i directora artística que va néixer a Barcelona vuit dies abans de l’esclat de la Guerra Civil i va compartir ensenyances i escenaris amb els grans noms de la dansa de l’època.

La seva versatilitat d’estils, barrejant dansa espanyola i ballet acadèmic, la va diferenciar dins d’un perfil específic de ballarina de flamenc i la va projectar internacionalment.

Filla d’actriu de cinema mut i empresari teatral, comença els seus estudis amb Joan Magriñà, a l’Institut del Teatre, als deu anys. Debutà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu el 1951 i un any després n’esdevé la primera ballarina interpretant, entre d’altres peces, El llac dels cignes i Les Sílfides.

Amb el teló d’acer encara vigent, va ser ballarina convidada del Ballet de l’Òpera de Sofia, a Bulgària. A continuació, durant tres anys, va fer gires per Amèrica com a primera ballarina i professora del ballet Festivales de España, companyia propulsora i antecedent directe dels actuals ballets nacionals. També va ballar a les companyies d’Antonio Ruiz Soler, Pilar López i Luisillo, i col·laborà en la fundació del Ballet Nacional d’Espanya l’any 1978, en qualitat de professora.

El 1982 es va convertir en la primera catedràtica oficial de ballet clàssic de la historia de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid (l’actual RESAD), havent format a tres generacions de ballarins i ballarines (Joaquín Cortés i Antonio Canales van ser alguns del seus alumnes). Des de 1993 Pons va codirigir el Ballet Nacional de España amb Nana Lorca i Victoria Eugenia.

Va acabar la seva carrera treballant com a professora al Conservatorio Profesional de Danza Fortea de Madrid fins el 2006. Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa de 2009, va rebre un homenatge per part de l’Associació Cultural Por la Danza de la Comunitat de Madrid. Va estar casada amb el també ballarí i mestre de dansa Antonio Salas, amb qui va compartir escenari i vida.

Aquests van ser alguns dels guardons que va rebre durant la seva prolífica carrera: Premio Nacional a la Mejor Bailarina Clásica (1955), Medalla d’or del Gran Teatre del Liceu (1961), Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1961), Medalla de Plata de la Diputació de Barcelona (1961), Premio de Teatro a la Mejor Bailarina (1965), Medalla de Plata al Mérito de las Bellas Artes (1992) i Premio de Danza de “Cultura Viva” (1994). Per exprés desig testamentari, el seu arxiu personal de documents, vestuaris i imatges es troba dipositat al MAE (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre de Barcelona).