Us convidem a l’assaig del programa doble Double Bill de Javier Arozena Cía

Si sou Amics/gues de la Dansa o socis/es de l’APdC, no us perdeu aquest assaig exclusiu de les dues peces ‘Der Held’ i ‘Pausa azul’ al Sant Andreu Teatre

Volem celebrar que cada cop som més Amics i Amigues de la Dansa i per això obrim l’assaig de Double Bill de Javier Arocena Cía. al SAT! Serà el dijous 21 d’abril a les 19h i serà exclusiu per a Amics/gues i per a socis/es de l’APdC.

El díptic Double Bill està conformat per les peces Der Held i Pausa azul. El diàleg entre elles es presenta com un viatge a la transcendència a través de la dansa, una mirada pròpia de l’univers artístic d’Arozena.  

Der Held té el seu origen en el solo de curt format Schwanengesang. La peça és una investigació sobre la figura d’heroi, un personatge en el qual un grup social, una comunitat, projecta totes les seves esperances, desitjos i expectatives, però també les seves frustracions. Partint del Romanticisme alemany, període que resulta manifestació artística i espiritual alhora (Geist), Der Held desenvolupa conceptes com el viatge, el camí, el paisatge, la contemplació. L’intent, la impossibilitat, el fracàs. La solitud, la fragilitat, la lleugeresa, la vulnerabilitat. La transcendència.  

Pausa Azul fa referència al moment abans de sortir a escena, conegut en teatre com a “pausa blava”, en el que el cervell genera un estat de shock momentani, una pèrdua de memòria temporal i una pèrdua del control motor. Això produeix un estat de quietud, un estat d’immobilitat. Pausa Azul aprofundeix en aquests instants de quietud motora, en el que els músculs deixen de produir vibració, amb la idea i el compromís de romandre en aquesta tasca per ser presència i permetre que els espectadors tinguin la seva pròpia experiència estètica.  

Javier Arozena Cía. és el tàndem creatiu format pel coreògraf i ballarí Javier Arozena i l’arquitecte Gino Sinesi. Des de 2018 desenvolupen la seva pràctica artística posant en relació cos, ambient, espai i territori. La seva obra es vincula de forma directa o dialògica amb l’àmbit de la coreografia, la performance i el teatre físic, explorant la forma en què l’espai de representació es posa en crisis. Per a cada peça configuren el millor suport, fórmula i format, vinculant les diverses disciplines i portant les propostes fora dels espais escènics convencionals, buscant un codi escènic propi, així com noves formes d’expressar i comunicar. En aquesta pràctica transversal es dona especial rellevància a allò processual, al propi acte performatiu, formulant continus exercicis de construcció i deconstrucció del cos i del territori. Les seves obres es presenten com a espais de reflexió, paisatges de contemplació, territoris de pensament.