Ballar, ballem, ballàvem i ballarem!

Comencem una sèrie d’articles on professionals vinculats al sector abordaran cada mes aspectes d’actualitat relacionats amb el món de la dansa a Catalunya. La gestora cultural i Amiga de la Dansa Margarida Troguet inaugura aquest mes la secció:

A la Roca dels Moros del Cogul (Garrigues), hi ha una escena d’art rupestre coneguda com a “dansa fàl·lica”. Es tracta de 9 dones agrupades al voltant d’un home.

Les imatges van ser pintades en el període Epipaleolític, entre el Paleolític i el Neolític, fa uns deu mil anys, i són Patrimoni Mundial segons la Unesco. Un ritual de fertilitat ballat, diuen.

Ara, però, les eines tecnològiques han descobert més imatges que no poden percebre els nostres ulls i ha aparegut una altra dona, per tant, són 10 dones al voltant d’un home amb el penis allargassat.

Cinc parelles de dones, cinc duets femenins celebrant la vida en un no moviment pròxim a la no-dansa.

El coreògraf francès Jérôme Bel, l’artífex de la no dansa diu que ell només experimenta portant la dansa al límit i fora de l’escena. La balma de la Roca dels Moros és fora de l’escena o és ben bé el centre de l’escena? Les dones ballant com a protagonistes destacades de l’art de la Roca.

Però Pina Bausch també deia que només una bona ballarina pot realitzar les coses més simples. I les dones de la balma de la Roca podrien ser ballarines de la companyia Tanztheater de Wuppertal, perquè executen de forma simple una acció coreogràfica i van vestides de forma elegant, igual que les ballarines de Pina. També comentava que tot pot pertànyer a la dansa perquè la dansa és arreu, i per això ella és la creadora de la dansa-teatre. Per tant, faré cas dels comentaris de la Pina i diré que a la Roca dels Moros hi ha una escena de dansa-teatre de fa deu mil anys!

“Ballem, ballem, perquè si no ballem estem perduts!”, deia Pina. Doncs sí, ballem per no perdre’ns i també per deixar testimoni, i a la Roca dels Moros hi tenim una bona escena que ho certifica: El passat és femení, el passat ballava!

Sempre hem ballat i hem ballat arreu. De les imatges de la Roca dels Moros a les danses dels TikTokers, de les danses rituals cridant al déu de la pluja als balls de plaça de la festa Major, de la Macarena a la coreografia d’uns joves davant el vidre d’un aparador… i és que un dia sense ballar és un dia perdut, deia el filòsof.

Si volem una radiografia del nostre país ballant només hem de recórrer les festes majors de tots els municipis de Catalunya, tan és si parlem del Ball de Cintes com si ho fem del Ball Pla o del Ball de Nit a l’envelat, i si volem completar la fotografia hem de tornar a recórrer el país al voltant del Dia Internacional de la Dansa, el 29 d’abril, per trobar places i carrers de pobles i ciutats que s’omplen de ballarines i ballarins. Danses i balls de tots els estils i tècniques.

Però quan parlem dels professionals i de les companyies de dansa la fotografia s’encongeix. La dansa com a disciplina artística no sovinteja en les programacions regulars d’arts escèniques. Per sort hi ha iniciatives engegades des del sector professional que han aconseguit el suport de l’administració pública i que han permès atansar la dansa a municipis petits de Catalunya. Parlo, per exemple, del Fem Dansa, un projecte del Pla d’Impuls de la Dansa de la Generalitat de Catalunya liderat per l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya on, en aquests darrers anys, hi han participat els municipis d’Alcover, Amposta, Argentona, Cambrils, Celrà, Juneda, La Garriga, Lloret de Mar, Martorell, Palamós, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Riudebitlles i Tremp. Catorze municipis de catorze comarques que dibuixen un mapa que fa goig! I si en aquest mapa hi afegim altres accions del Pla d’Impuls com el Pro365/SISMO o les Parelles de Ball el mapa esdevé una bona taca d’oli, però encara volem ballar més!

També tenim els festivals ideats i organitzats per ballarines i ballarins i els festivals i programacions de titularitat pública que han donat vida a molts indrets del país, del Sismògraf d’Olot al Deltebre Dansa de Deltebre, del Figueres es mou de Figueres, al Danseu de Les Piles, del Natures de Vilanova de l’Alzina, al Dansàneu de les Valls d’Àneu, del Ripoll és dansa de Ripoll a l’OnaDance de Palamós (per citar-ne alguns).

Amb tot, encara no tenim una plataforma, una eina que faci ballar tot el sistema: creadors, ballarins, coreògrafs, companyies, equipaments, programacions, festivals, centres de creació, curadors, comissaris, espectadors, administracions… Ens cal crear aquest espai físic per crear un imaginari que sigui el moll de l’os i el far del país (CatDansa) en l’àmbit de la dansa.

En Pau Aran, que va ballar amb la companyia Tanztheater de Wuppertal, explica que Pina li deia: “Pau, quan estiguis perdut o confós, balla per amor”. Doncs això, ballem i fem ballar el país per amor!

Margarida Troguet Taull

Gestora cultural