Adéu al fotògraf de la dansa (Josep Aznar), per Montse Otzet

Montse Otzet, ha volgut compartir amb nosaltres l’adéu al fotògraf Josep Aznar, que ens va deixar ahir als 59 anys.

“Hola Josep,

Fa poc que ens has deixat i et puc dir que ja t’enyoro, com segurament ho està fent molta gent de la nostra professió, és a dir del món de la dansa.

Sens dubte, tu has estat el nostre fotògraf, l’home que amb la seva sensibilitat ha captat imatges de cossos plens de passió que es lliuraven al sublim art del moviment. Amb la teva càmera sabies disparar en el moment just perquè el gest del ballarí quedés immortalitzat per sempre més davant els nostres ulls. Immortalitzat com tu també seràs a través de les teves fotos.   

Recordo la teva ironia, fina, intel·ligent i moltes vegades amarga. La d’un home que es rebel·lava contra les injustícies del món i denunciava l’absurditat que hi ha entre l’art i la burocràcia.

La teva sensibilitat no tan sols s’aprecia en les teves fotos sinó que també era present en les teves paraules i en la il·lusió en què, malgrat les dificultats,  vivies la teva professió. 

Com diu Machado, “se hace camino al andar”  i plegats vàrem fer camí quan a Catalunya, pels anys 70 80, va sorgir un corrent que ha deixat empremta: el de dansa contemporània.  Tu vas saber captar amb emoció aquests llenguatges personals i innovadors com també has deixat palesa la teva sensibilitat en imatges de dansa clàssica i flamenc, mostrant l’elegància d’un tutú o el vol en l’aire d’una faldilla de cua.

No em ve de gust fer un currículum ple de dades, per això ja hi ha internet, però sí que vull fer saber com et brillaven els ulls quan parlaves de les teves fotos, d’imatges que han il·lustrat llibres i que no tan sols van ser exposades al nostre país sinó que van travessar fronteres per ser mostrades a llocs com l’Ajuntament de París o al Parlament Europeu d’Estrasburg,  per donar només dos exemples.

Com t’he dit t’enyoro i t’enyoraré més quan vingui el Festival Grec i el de Peralada doncs, ja no escoltaré darrer meu aquell clic, clic…”

Montse Otzet
Barcelona, 10 maig 2017