Wakatt, de Faso Danse Théâtre / Serge Aimé Coulibaly

Estan de camí o acaben d’arribar i són diferents. Són “els altres” i, si creiem el que alguns líders ens diuen, pot ser que ens robin, ens prenguin la feina o ens facin fora de casa nostra. És el resultat del discurs d’estigmatització de les minories que, a Europa o a Amèrica, han fet servir una pila de populismes sense cap escrúpol a l’hora de manipular l’opinió pública. Fan servir un discurs que s’assembla força al que tothom voldria escoltar, independentment del grau de veritat que contingui, i que no poques vegades genera violència. És natural aquesta violència que hi ha qui considera que forma part de la condició humana? És normal que no ens agradi allò que no coneixem? Considerem que hem de restringir, tancar o controlar territoris per protegir-nos d’aquestes persones nouvingudes que no coneixem i, així, ens lliurem a un sentiment d’amenaça, limitem les oportunitats d’intercanvi i construïm murs i tanques, tant físics com psicològics.