POP

POP és un monòleg de dansa intimista que parla —des de l’humor— de la fragilitat, de les obsessions, de la frustració i del pas del temps. Una dona de 33 anys, una ballarina que no calla, una mare que estima i fuig, dona, amiga, germana, filla, persona en general i professional, valenta, cagada, preciosa i lletja, forta però totalment fràgil, segura i insegura… Una dona que conté el que totes contenim ens parla de tot això tot atravessant històries, ficcions, paisatges i estats del cos.