'Pensamientos de una bailarina que comprendió el ritmo al mirar un cadáver' d'Elena Córdoba i Luz Prado

'L'any 2014 vaig fer una obra íntima que partia de l'observació del cadàver, una peça amb què em vaig acostar al procés de descomposició del cos. Aquesta obra es va anomenar Soy una obstinada célula del corazón y no dejaré de contraerme hasta que me muera i va ser fruit de dos anys d'estudiar, d'escriure i confrontar el meu cos viu a un cos (el seu cos) sense vida. Sempre m'ha espantat no poder identificar-me amb el que he fet, per això no acostumo a mirar enrere. Revisar o revisitar em sembla temptar la malenconia, una amiga a la qual acostumo a esquivar tot el que puc.

Però Soy una obstinada célula del corazón y no dejaré de contraerme hasta que me muera partia d'un text escrit que no he canviat aquests anys, que m'ha estat esperant. Vaig voler prestar el cos a aquestes paraules perquè tornessin a sonar. Igual en els temps que vivim, aquestes paraules tornen a ser pertinents. Mai no hauria reprès aquestes reflexions sola, la meva amiga Luz Prado i el meu company Carlos Marquerie, em van acompanyar en aquest viatge.'

Entrada gratuïta amb reserva prèvia (aforament limitat)