PAPILLON a La Massa Teatre

La tecnologia s’ha convertit en una pròtesi, una extensió del nostre cos, a la vegada que una presó; una caverna platònica moderna. El simulacre és addictiu i més atractiu que la realitat. L’expansió i l’edició infinites del jo són l’emblema de la nova llibertat: una versió distòpica dels antics anhels d’immortalitat. Ens tanquem en el nostre capoll d’irradiacions de píxels, on morim en vida incapaços d’apagar les llums de la realitat projectada.

Aquesta proposta exposa la col·lisió entre l’impuls i la sensibilitat; la falsa llibertat i la llibertat real. Amb el pretext de presentar a l’intèrpret dins un capoll lumínic, es qüestiona la nova identitat; la singularitat de les noves cavernes platòniques; el ball de llums que constitueix la nova ceguera; els cables que constitueixen les noves cadenes.