'Las ruinas. Un ensayo sobre la posibilidad' d'Esther Rodríguez Barbero

Un cos es cola per un forat i apareix en un vestíbul blanc de set altures on ha crescut una figuera que ocupa tot l'espai. Si mires cap amunt pots veure una pintada que diu: sóc un mico. Algú ha hagut d'enfilar-se i col·locar-la al capdamunt de les altures. Al fons, un altre algú ha subjectat la base del que va ser abans una bastida per traçar un pont que salva un buit unint aquest passadís amb unes escales que pugen. Si decideixes creuar el pont i pujar-les arribaràs a un altre forat, a l'altra banda apareixerà el que seria un amfiteatre.

Las ruinas fa un recorregut per algunes ruïnes modernes, aquelles que es van quedar a mig fer, en un lloc de transició, incompletes, que han acabat sent una altra cosa. No han estat habitades però sí ocupades, recorregudes i treballades. La ruïna com a lloc que convoca l'aparició d'altres corporalitats, presenta preguntes i planteja possibilitats al voltant del que podria ser, del que no va ser, del que serà. Els cossos que van estar abans i els que han de venir. Re-construir des del que hi ha, del que queda, del que és.

Aquest treball és la continuació d'una sèrie de viatges que van iniciar l'estiu del 2020 en què van anar apareixent diferents tipus de ruïnes. La primera parada va ser amb Ballar a les ruïnes (del techno) al voltant de discoteques abandonades. La darrera va ser Poder i ruïna. El caràcter mutable fa que canviï de nom, de forma i d'estat.