La nuit + Sur le fil, de Nacera Belaza

És possible, mitjançant la repetició de moviments, connectar amb el nostre interior, esdevenir un tot, assolir l’infinit? Ho prova en les seves coreografies Nacera Belaza, una artista que no busca tant dominar el cos i fer-lo arribar a límits impossibles, com alliberar-lo mitjançant el coneixement de si mateix. I és que l’artista troba en la persistència, en el fet de llaurar constantment un mateix solc, com explica ella mateixa, la manera de conquerir un espai de llibertat. Ho veurem, per exemple, a La Nuit, el solo que obre la representació i on veurem l’artista girar sobre si mateixa adreçant-se cap a la llum en un escenari fosc, com si fos un místic sufí, en una repetició infinita d’uns gestos i moviments finits. Experimenta així la immutabilitat en el moviment, que deixa de ser només una dansa per esdevenir, per a l’intèrpret, un estat de plenitud i d’alliberament. El moviment giratori constant desorienta i fa entrar la intèrpret en una mena d’estat de trànsit en el qual orbita al voltant d’un centre, sempre a la recerca de la verticalitat.