Agenda
Instal·lació audiovisual Un castell propi
Del 16 d'Octubre del 2021 al 17 de Gener del 2022
Castillo de Montjuïc, Ctra. de Montjuïc, 66, 08038 Barcelona, Barcelona
de 10h a 20h tots els dies
5€
5 €
Castell de Montjuïc
Un Castell propi és un spin off de Kiri Island, peça escènica creada per Arantza Labuena dins el marc del projecte Creació i Museus de l’ICUB i presentada en l’edició del Festival Grec de 2021, amb la curadoria de La Caldera i l’ICUB.
Labuena convida a Nora Baylach, com a fotògrafa, a l’Iker Nafta com a creatiu i a l’Igor Losada al maquillatge i perruqueria, a omplir el Castell de Montjuïc de totes les possibles dones que el podrien habitar avui, ahir i demà. El resultat: 6 personatges atemporals, encarnats per l’artista, textos extrets dels seus diaris ficticis i una videoinstal•lació que corona l’exposició.
Colibrí Studio i Hiruki Studio han acompanyat el procés artístic en una segona fase i han liderat la implantació de l’espai expositiu.
A Un Castell Propi entrarem a la capella del castell, un espai dessacralitzat per l’església catòlica i sacralitzat per l’artista de nou, ple d’una iconografia totalment pagana; convertit en un espai de culte i veneració mitjançant no només la imatge, sinó amb objectes, textos i una llum ataronjada que ens recordarà a la penombra de les espelmes de les petites esglésies.
L’espai dessacralitzat de la capella ens ofereix el marc idoni per la veneració de La Dona (les dones) i el seu cos, en totes les seves expressions, com allò sagrat, com allò poderós, com si es tractés de La Deessa, La Creadora, La Superheroïna que ens salvarà del bé i del mal.
Des de la imposició del poder eclesiàstic com posseïdor d’una única veritat i la creació de La Inquisició, les dones no només van ser torturades i assassinades pel simple fet de ser dones, sinó que també han estat relegades a l’espai domèstic, quedant així apartades de l’espai públic i dels espais de litúrgies religioses.
La dona sagnant, impura. La dona forta, perillosa.
La dona gestant, objecte reproductor. La dona que no és dona, invisible.
La dona silenciada, necessària.
La dona per ser dona, mutilada.
Labuena convida a Nora Baylach, com a fotògrafa, a l’Iker Nafta com a creatiu i a l’Igor Losada al maquillatge i perruqueria, a omplir el Castell de Montjuïc de totes les possibles dones que el podrien habitar avui, ahir i demà. El resultat: 6 personatges atemporals, encarnats per l’artista, textos extrets dels seus diaris ficticis i una videoinstal•lació que corona l’exposició.
Colibrí Studio i Hiruki Studio han acompanyat el procés artístic en una segona fase i han liderat la implantació de l’espai expositiu.
A Un Castell Propi entrarem a la capella del castell, un espai dessacralitzat per l’església catòlica i sacralitzat per l’artista de nou, ple d’una iconografia totalment pagana; convertit en un espai de culte i veneració mitjançant no només la imatge, sinó amb objectes, textos i una llum ataronjada que ens recordarà a la penombra de les espelmes de les petites esglésies.
L’espai dessacralitzat de la capella ens ofereix el marc idoni per la veneració de La Dona (les dones) i el seu cos, en totes les seves expressions, com allò sagrat, com allò poderós, com si es tractés de La Deessa, La Creadora, La Superheroïna que ens salvarà del bé i del mal.
Des de la imposició del poder eclesiàstic com posseïdor d’una única veritat i la creació de La Inquisició, les dones no només van ser torturades i assassinades pel simple fet de ser dones, sinó que també han estat relegades a l’espai domèstic, quedant així apartades de l’espai públic i dels espais de litúrgies religioses.
La dona sagnant, impura. La dona forta, perillosa.
La dona gestant, objecte reproductor. La dona que no és dona, invisible.
La dona silenciada, necessària.
La dona per ser dona, mutilada.
