Agenda
Faking audition
El 19 de Maig del 2022
València, 302, Barcelona
20h
Activitat gratuïta
Un espectacle de dansa teatre i de crítica social sobre els diferents tipus d'assetjament psicològic en les arts escèniques
Abús de poder i manipulació com a punta de l’iceberg. Una peça que busca reflexionar sobre el que significa exposar-se al món del càsting, el fet de sentir-se jutjat una vegada i una altra. Està inspirada en històries verídiques de testimonis que es van relacionant al llarg de la posada en escena a través de tres personatges.
“Dos aspirants disposats a donar-ho tot i un director exigent i narcisista que farà els possibles per complicar aquesta situació”
“Fins a quin punt estan disposats els personatges a deixar de banda els seus valors?”
“Som capaços de trair la nostra autenticitat com a artistes?”
Faking Audition va més enllà del que a primera vista pot semblar una audició, desvirtuant la realitat de la situació, on la veritat i la mentida perden el sentit. “Qui serà l’afortunat que s’endurà l’única plaça vacant en el projecte?”. De vegades els personatges accepten i legitimen la violència; es creuen que mereixen aquesta situació amb el perill d’esdevenir invisible i normalitzada.
Abús de poder i manipulació com a punta de l’iceberg. Una peça que busca reflexionar sobre el que significa exposar-se al món del càsting, el fet de sentir-se jutjat una vegada i una altra. Està inspirada en històries verídiques de testimonis que es van relacionant al llarg de la posada en escena a través de tres personatges.
“Dos aspirants disposats a donar-ho tot i un director exigent i narcisista que farà els possibles per complicar aquesta situació”
“Fins a quin punt estan disposats els personatges a deixar de banda els seus valors?”
“Som capaços de trair la nostra autenticitat com a artistes?”
Faking Audition va més enllà del que a primera vista pot semblar una audició, desvirtuant la realitat de la situació, on la veritat i la mentida perden el sentit. “Qui serà l’afortunat que s’endurà l’única plaça vacant en el projecte?”. De vegades els personatges accepten i legitimen la violència; es creuen que mereixen aquesta situació amb el perill d’esdevenir invisible i normalitzada.
